Naixement del rec i dels Molins Reials del Llobregat i antic camí ral

L’origen de Molins de Rei se situa a l’any 1188, quan en Joan dels Molins, per ordre d’Alfons I de Catalunya, desvia el riu Llobregat per portar aigua a Barcelona; aquest fet comporta la construcció d’una resclosa, en el lloc anomenat Matossa (d’aquí ve el nom de Matossers als castellers de la vila) i d’un casal de dotze molins que se situa per algun lloc del rec entre els actuals carrer de Verdaguer i del Molí.

Fou un projecte que tenia tanta envergadura que, fins que no es portà a terme el Canal de la Infanta, el rec tornava a desembocar al riu passada la vila, a l’altura dels aiguamolls.

L’any 1190, Bernat, ferrer d’ofici, a qui el rei va confiar el casal dels dotze molins s’instal·la en un pujol entre dus rieres (la del Caganell i la Bonet) per protegir-se de possibles riuades. Amb ell, moliners i aprenents, carboners i les seves famílies. Podem dir que és en aquest moment, que neix la vila. Poc després, el 1209, ja eren vint, les cases, i van obtenir llicència del bisbe per construir-hi una església.

L’anomenada carretera de Caldes o de Rubí, coneguda també per carretera del Papiol, havia format part de l’antic camí ral que procedia de Martorell (on travessava el pont del Diable) fins a arribar a Barcelona. Era, per tant, l’entrada principal a Molins de Rei abans de construir-se el pont de Carles III. Just abans de l’inici urbà, transcorria al costat del rec, flanquejat per uns alts i ombrívols arbres que resseguien el rec.

Una vegada dins el nucli urbà, la carretera de Caldes pren el nom d’Anselm Clavé. Va ser urbanitzat el 1864 i aleshores es va anomenar carrer de la Riera. Les primeres cases del carrer s’edificaren en uns terrenys que havien estat de can Baruta. A continuació venia la fàbrica tèxtil de can Malvehy.

De traç perpendicular a l’Anselm Clavé hi ha el carrer Pintor Fortuny. És un dels carrers per on passava el dia de Corpus (festa major petita de Molins de Rei) la processó que se celebrava el diumenge a la tarda amb balcons endomassats, els testos amb flors vistoses al carrer i la flor despullada escampada per terra formant catifes que perfumava l’arribada de l’estiu. Els veïns esperaven la processó endiumenjats, asseguts als portals de les cases.

I a prop can Samaranch. La fàbrica fou fundada el 1930 per Francisco/Francesc Samaranch Castro –directiu de can Malvehy fins aleshores-. Va ser una de les empreses tèxtils de Molins de Rei amb més treballadors, fins a 550. La façana de l’edifici, però, és del 1933. Dedicada al teixit de vànoves i tapisseries, va mantenir l’activitat fins al 1976. Va ser una empresa de caràcter clarament paternalista on s’organitzaven activitats lúdiques. Es va crear el Club Samaranch, amb diverses seccions culturals i d’esports. Disposava, a més, de biblioteca i fins i tot, d’una guarderia, anomenada Casa Cuna, tot al servei dels seus treballadors.

Allí nasqué l’embrió de l’actual Museu Municipal. Actualment les naus tenen activitats de diferent índole i l’edifici emblemàtic amb el seu rellotge allotja un restaurant.