L’herba de Sant Joan

Tradició remeiera

Ràdio Molins de Rei

L’hipericó o pericó (llat., Hipericum perforatum; cast., hipérico) és conegut popularment a casa nostra com a herba foradada o herba de Sant Joan. S’anomena herba foradada degut a una mena de glàndules olioses que duu situades sota les fulles i que li donen un aspecte perforat si s’esguarden a contrallum. El pericó fa una flor groga de cinc pètals, molt vistosa, que sol florir entre els mesos de maig i agost, especialment entorn de la festa del naixement de sant Joan Baptista (24 de juny).

El pericó s’ha emprat tradicionalment com a digestiu, cicatritzant i antiinflamatori. D’aquesta planta encara se’n fa el popular oli de cop, macerant la flor dins de l’alcohol. De l’oli de cop en parlà força extensament l’any 1592 el cèlebre apotecari fra Antoni Castell, que el 1585 recollí una recepta del Dr. Aparicio, apotecari al servei del rei Felip II, quan aquest passà per Montserrat: “La flor del hypercón o perforata se ha de cojer unos quantos días dentro de Julio, que empiece a caer la primera flor, entre flor y grano, que entonces tiene más fuerça y macerándola en buen vino blanco 24 horas, se cueze luego a fuego lento y pondran trementina de abeto y polvos subtilísimos de encienço y myrra, y mezclése todo muy bien con la espàtula” (Theórica y pràctica de boticarios, ff. 266-267)

L’herba de Sant Joan és una planta remeiera que creix abundosament als prats no massa humits i a les vores dels camins. Per realitzar eficaçment les fregues amb l’oli de cop cal fer-les a contrapel per tal d’afavorir la penetració dels principis actius.

Els antics frares, per tal d’afavorir la digestió dels religiosos d’estómac delicat, elaboraven una mena de ratafia de pericó que solien fer d’aquesta manera: “Con media onza de sumidades florida de hipercón, las echarás en media azumbre de aguardiente junto con un limón cortado en rodajas, y así prepararàs la ratafia o rosoli de hipercón. Durante un par de semanas lo tendrás dentro de una botella bien tapada y la removerás a menudo. Después lo colarás y añadiendo un poco de miel, de esta ratafia podràs dar un vasito a los enfermos después de comer” (APCC, Recetario, s. f.).