Ahir i avui la Unió Europea celebra la setmana de la joventut (European Youth Week, EYW). És un esdeveniment anual per estrènyer llaços entre les generacions que en un futur hauran d’assumir la responsabilitat de mantenir viu l’esperit de la Unió Europea. Sens cap mena de dubte, una de les eines que més hi ha ajudat ha estat el programa Erasmus, que és el tema d’aquest dues jornades.

Erasmus és l’acrònim de European Region Action Scheme for the Mobility Universtary Studens. En definitiva aquest programa permet als universitaris ampliar la seva formació a un altre país europeu. És clar que també s’evoca la figura d’un dels pensadors més importants de la història: Erasme de Rotterdam. Nascut el 1466, fill d’un capellà, va passar tota la vida viatjant pel continent i aprenent a les millors universitats.

La primera formació la va rebre a la prestigiosa escola neerlandesa de Saint Lebwin. Després va ingressar a l’orde de Sant Agustí i va ser ordenat sacerdot el 1492 però el bisbe de Cambrai el va cridar al seu costat perquè li fes de secretari. De seguida es va adonar de la gran intel·ligència del jove i el va ajudar econòmicament perquè estudiés teologia a la Universitat de París, que aleshores vivia un intens procés de recuperació de les antigues cultures grega i romana. Eren els inicis del Renaixement. Va ser allà on va començar a establir les bases del seu pensament, que encara va aprofundir més quan, el 1499, va viatjar a Anglaterra.

Primer va fer estada a la universitat d’Oxford. Després d’Oxford, va ensenyar a Cambridge. Erasme de Roterdam era poc amant de les rutines i mogut per la seva enorme curiositat, va marxar a Itàlia on també va declinar propostes de diversos centres d’ensenyament perquè el sistema educatiu d’aleshores, basat en la memorització i la repetició, xocava amb els plantejaments vitals i va preferir treballar en una impremta, on podia estar en contacte amb escriptors i professors però fora de la cotilla dels sistema.

Aquella manera de ser li va portar problemes perquè ho qüestionava tot. També l’església catòlica. Això el va aproximar a Luter i el seu moviment reformista. Aleshores Erasme es va trobar al mig de dos fronts, i el fet de no voler-se posicionar a favor de cap contrincant va despertar moltes animadversions, tant amb els uns com amb els altres. Aquesta va ser una de les raons que el van portar a viure a Basilea i Friburg durant els últims anys de la seva vida.

Aquest pensador humanista entenia que la religió cristiana havia de servir per reforçar la pau. Això topava amb altres postulats ideològics de l’època que sostenien que l’actitud natural era la bèl·lica. Erasme, en canvi, creia que l’objectiu de governar era aconseguir el bé comú, prioritzar la felicitat dels ciutadans al davant dels interessos individuals o dinàstics de qui ostentés el poder. No és que fos defensor del pacifisme com l’entenem ara, perquè admetia la necessita de les guerres, però sí que alguns estudiosos el consideren el precedent dels pensadors francesos i anglesos dels segles posteriors que veien les societats com el resultat d’un acord contractual entre els seus integrants. Ells van ser un dels pilars sobre els quals es van construir les nostres democràcies.

El programa Erasmus va començar de manera incipient el 1987, però va anar guanyant força especialment a principis del segle actual. Des d’aleshores no ha deixat de créixer, amb l’excepció de l’any de la pandèmia de la Covid-19, que ho va aturar tot. Més enllà de les xifres, l’Erasmus té un impacte directe per als estudiants participants i exerceix una influència directa en la seva percepció d’Europa.