Avui, Núria Espert compleix 90 anys. Josep Maria de Sagarra va tenir un bon ull quan, després de sentir-la recitar uns versos en una prova convocada al teatre Romea, a la qual es va presentar acompanyada de la seva mare, va exclamar: “Aquesta nena té els collons d’un toro”. L’implacable dramaturg desconeixia en aquell moment que la nena, que aleshores tenia 13 anys, a més de ser valenta i tenir fusta, havia mamat teatre des del mateix bressol. Filla d’una parella d’actors aficionats que es van fer nòvios darrere del teló d’un teatre de barri. Núria Espert Romero va saber des de molt petita, en part influïda per la seva mare –“una dona molt intel·ligent, gens preparada, tota generositat”, com ella la va descriure en una entrevista i recalcà “que la seva vida era el teatre”.

Ara retirada, es considera una persona d’una vida senzilla. “La meva vida no ha estat gaire interessant. S’ha reduït als llibres, les exposicions, el seu marit, les seves filles, la seva neta i tres amics. Quan em sento més viva és la meva relació amb l’escenari”.

L’any 1954 va viure el primer èxit clamorós, “Medea”. Se’n va anar a Madrid perquè després de l’èxit de la Medea esperava que el telèfon no parés de sonar, i “no vaig rebre ni una trucada”. “No els agrado, me’n vaig”, va pensar. Va treballar amb el director José Tamayo i començà a fer gires per Espanya i va seguir.

En una entrevista digué que amb el pas del temps es féu més persona. Els anys li van fer canvis interns. “Som aquí per casualitat i que l’espècie ha fet coses meravelloses, i molta sang també”. El seu compromís no va cessar des que corria davant dels grisos. “M’he compromès sempre tant com he pogut. Vaig viure a fons la lluita antifranquista, impulsada per l’ambició de tenir algun dia llibertat. Recordo que quan aquell paio (Franco) va rebentar, jo era a Alcossebre i havia d’anar-me’n a Mallorca a fer Divinas palabras, vaig plorar i vaig pensar: “¡Que bé! Només tinc 40 anys”. Però no va sentir l’explosió d’alegria que esperava. Més aviat era un “maleït siguis, tot el mal que has fet i et mors al llit, com si haguessis tingut una mica d’humanitat”.

Si revisem la carrera teatral tan llarga i molt seriosa, ella diu “Jo he fet tonteries, com tot el món, el que passa és que o no s’han conegut o me les han perdonat. Professionalment, hi ha hagut fracassos i ens hem equivocat moltes vegades, però m’han perdonat tots els errors que he comès”.

Amb aquest petit esbós recordatori, molt petit per la llarga trajectòria de la Núria Espert, voldria recordar que al llarg de la seva vida, va fer 20 pel·lícules, 8 obres a la televisió i 74 obres de teatre arreu, entre aquestes desenes d’obres del quadro d’honor de la dramatúrgia mundial -Shakespeare, Calderón, Molière, Arthur Miller,, Oscar Wilde, Brecht, O’Neil, Genet, Sartre, Lorca...- i ha dirigit òpera-Puccini i Verdi han estat els seus favorits- als més sacrosants coliseus lírics.

Montse Barderi, escriptora i periodista, amb motiu de l’obra El rei Lear de Shakespeare (2014-2016), va escriure un article sobre l’obra del que n’he extret aquests paràgrafs:

“En aquesta obra de Shakespeare, interpretada per Núria Espert -vull dir Rei Lear- ens hem recreat amb els resultats, esfereïdor. No hi ha paraules per la seva energia, intensitat, capacitat de transmetre i com concentra l’emoció. Com s’enrabia amb les mans com punys i fent salts i mirant com a gos rabiós, o com camina sota la tempesta...inoblidable, increïble. Únic.

“L’escenografia de Lluís Pasqual és un personatge més de la història, amb una importància cabdal. No escatima ni imaginació, ni talent, ni recursos per jugar a totes bandes. 24 actors dalt d’escena. Res hi sobra i tot és prodigiós. (...)”

Entre la gama de premis, esmentarem: Premi Nacional de Cultura, Premi Memorial Margarida Xirgu, Creu de Sant Jordi, Premi Nacional de Teatre, Premi Princesa de Asturias de las Artes, Premi Max d’Honor...

El teatre de Sant Andreu de la Barca porta el nom de Teatre Núria Espert en el seu honor i memòria de la gran artista.