Va fingir que s’oblidava el mòbil a casa. I se’n va anar a fer un tomb d’una hora sense l’aparell. Tot i que no deixava de percebre’n l’absència., intentava treure-se’l del cap mentre feia el seu recorregut habitual pel parc. Era d’hora i hi havia una mica de boira que s’anava dissipant a mesura que la ments se li aclaria. S’havia oblidat el mòbil en la idea que potser, al deixar de prestar-li atenció durant un temps, passés alguna cosa, ja que les coses passen quan baixés la guàrdia. Que passés alguna cosa significava per a ell rebre una trucada o un missatge molt important d’un director de banc. Utilitza un director de banc com a metàfora (o potser no, no ho sap). Està convençut que un invent tan prodigiós com el mòbil no pot limitar-se a fer aquestes tasques merament pràctiques. Està bé que li permeti escoltar música i sentir la ràdio i veure vídeos i escriure missatges i fer videotrucades, etc., etc., etc., però no es resigna que es quedi aquí. Ha de ser per força el vehicle d’una cosa màgica, d’una cosa que passarà quan menys ho esperi. L’altre dia, al disposar-se a travessar un carrer amb el semàfor en vermell, va sortir de la butxaca interior de la seva jaqueta una veu que el va alertar:

-¡Espera que es posi verd, Ramon!

El que portava en aquesta butxaca era el mòbil. El va extreure, per veure s’hi hi havia operat algun canvi, però no hi ha veure res estrany. ¿Hauria estat una al·lucinació? De vegades, li sembla que també vibra, però s tracta d’un engany. En fi.

Quan feia mitja hora que caminava li va semblar sentir el so del seu timbre. El telèfon es trobava a la casa i ell al parc, molt allunyats l’un de l’altre, però el seu so li arribava perfectament a les orelles. Quan va morir la seva mare, li va passar una cosa semblant. Ell estava de viatge, a mil quilòmetres del seu llit, però li va parlar perquè tornés i poguessin acomiadar-se’n.

Va estar a punt d’escurçar el passeig i tornar per veure el missatge que li havia deixat el director de banc (o qualsevol qui sigui), però es va contenir. S’havia proposat abaixar la guàrdia una hora i va resistir fins a l’últim minut. A la tornada, va revisar l’aparell i no hi havia res: ni trucada perduda ni whatsap, res. El va sacsejar per veure si reaccionava, però es va mantenir mut. No s’ho podia creure, encara no s’ho creu. Demà tornarà a oblidar-se’n a veure què passa.