Va néixer  a Barcelona el dia 3 de juny del 1862 i va morir a Santa Cruz de Tenerife el 12 d’abril de 1926. El passat 12 d’abril es van complir 99 anys de la seva mort.

El 27 d’abril de 1864, Ildefons Cerdà escrigué en el seu diari: “Trueno grande de família”. I dos dies després: “Cambio de todos los muebles de la casa”. Així registra el moment de la ruptura del seu matrimoni amb  la pintora Clotilde Bosch, que abandona el domicili familiar i marxa a Madrid amb la menor de les seves quatre filles, la Clotildina, de tres anys. L’enginyer acaba de descobrir que la petita és fruit d’una aventura extramatrimonial, talla tota  relació amb ella i la deshereta, però sense saber-ho la posa en la pista de  desplegament d’una vida extraordinària.

La Clotilde va viatjar per tot el món i va rebre el reconeixement dels més alts dignataris. Va ser reconeguda com la millor intèrpret d’arpa per les elits musicals i artístiques del seu temps. Va defensar les més altes causes dels drets humans: l’abolició de l’esclavitud, el dret a la llibertat dels pobles, la igualtat entre dones i homes. I no només ho va fer de paraula, sinó actuant tota la vida de manera coherent a les seves accions. Va viure a finals del segle XIX i va ser una dona. 

La vida de la Clotilde que als sis anys era un prodigi com a solista d’arpa, que es va declarar abolicionista de l’esclavitud i la pena de mort, que recolzava la causa independentista de Cuba, ferma defensora dels drets de les dones que el 1885-amb 24 anys- va destinar part de la seva fortuna personal a la creació de l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de Barcelona, perquè les dones adquirissin coneixements científics, tècnics i artístics que les permetessin treballar fora de casa i no dependre de ningú. Crec que és una vida per conèixer i reconèixer. I no només això. Sigui aquest escrit per rendir-li homenatge, com a feminista, pionera en la lluita pels drets de les dones i els drets humans.

¿Com pot ser que fins fa poc no hagi estat coneguda pel públic en general?  Per trobar una explicació he consultat un escrit que va ser dirigit pel secretari de la reina regent d’Espanya, Maria Cristina: “Jo vaig creure que vostè  aspirava a tocar molt bé l’arpa o a tot estirar ser una gran artista; (...) però un dia apareix vostè a Cuba, com volent resoldre per la seva influència el problema de l’esclavitud, i presidint manifestacions i juntes que no tenen res a veure amb l’art; i ara la veig erigida en protectora de la classe obrera catalana i de l’educació de la dona”.

És clar. Tocant l’arpa, i fins i tot aspirant a ser una artista, encara. Treballar per la societat, per la classe treballadora del país i per l’educació de les dones...això va ser massa i Clotilde Cerdà va pagar per això. Amb la ignorància i el buit social en el seu moment, i amb aquest silenci que ha durat gairebé un segle.

Com hem dit, va morir als 99 anys: no estaria malament que quan es compleixi el segle alguna administració inverteixi  un temps i alguns diners a recordar aquesta nena prodigi, arpista de fama internacional, que va actuar amb el pseudònim d’Esmeralda  Cervantes.

Avui la volem  recordar pel seu activisme social i per la creació de l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, i que té la seu a la Rambla de Canaletes, 10, un projecte que va crear amb la seva mare.