Carrer de Baix

Al carrer de Baix (actual Rafael Casanova), a tocar de la plaça de la Vila, hi havia can Mas Rubí, que va ser edificat el 1817, sobre una més antiga del 1581; i ja des del 1732 era coneguda com a Mas Rubí. Fou enderrocada el 1969. En el seu moment s’havia pensat en fer-hi el futur Museu Municipal, però les humitats i les termites en declinaren el projecte. En el Mas Rubí s’hi guardaven en una paret les diferents marques de les riuades que havia patit la vila.

Al seu davant, abans de ser enderrocades les cases on hi ha el Racó de Margarida Xirgu, s’obria un carrer que arrenca de l’inici del carrer de Baix fins al carrer dels Boters. El seu traçat segueix el recorregut més o menys paral·lel d’un mur, ferm, que servia de contenció de terres per l’important desnivell amb el carrer Major i que es va aprofitar com a paret de fons de les cases. Seguint en direcció al Palau de Requesens hi havia la plaça de les Moreres (actual plaça de Pompeu Fabra), coneguda així pels seus esplèndids arbres, que la cobrien d’ombra. L’altura de les soques d’aquestes centenàries moreres donava testimoni de com havia pujat el nivell de la plaça; les van arrencar l’any 1967 en urbanitzar-la. També va dir-se plaça de Piqué cap als anys vint.

A la dècada dels anys 30 del segle passat els firaires de la Candelera utilitzaven la plaça per a fer un descans i un mos.

A la riuada del 62 a l’incipient carrer del Molí, la nit del 25 de setembre, mentre la vila esperava la Festa Major, el riu Llobregat es va desbordar i es va confondre amb les aigües del rec una vegada sobreeixida la comporta de la fàbrica Ferrer i Mora “el Molí”.

L’aigua va envair sobtadament tot el terreny que va trobar fins al carrer de Baix. El dia 26 al matí el riu gairebé ja tenia el cabal habitual, però els carrers enfangats era el testimoni d’una precipitada i dramàtica petjada del riu.

Seguint el recorregut fet pel carrer de Baix, les escoles i el pati de can Canalies (plaça del Palau) on se situava l’entrada de l’antic Palau de Requesens.

El palau del segle XV, situat fora de la vila, al costat del rierol de Comaderús –que baixava per l’actual carrer dels Boters- era un gran casal residencial amb una capella d’estil gòtic i diverses sales amb grans portalades que responien a la seva esplendor. Els seus graners, cellers i quadres eren de fàcil accés des de l’antic camí ral. Una vegada deshabitat, es va acabar de malmetre per incendis i els durs assalts que la vila va patir durant les guerres carlines del segle XIX.

I a l’altra part del carrer de les Escoles Nacionals, conegut així popularment el primer centre d’ensenyament públic de la vila, va ser inaugurat l’any 1926 per Primo de Rivera i el rei Alfons XIII, que hi va donar el nom (ara es diu del Palau). En un inici d’una sola planta, va ser ampliat amb una segona el 1932. Va ser projectat arquitectònicament de forma simètrica en dues ales, l’esquerra, per a nens, i la dreta, per a nenes; el pati també estava partit per una reixa.

D’aquesta part del carrer fins a la plaça de la Creu recordarem ja llavors el reixat actual del pati de les escoles i cal Boter, de cognom Barba. Aquesta part del carrer de Baix havien estat camps i horts fins ben entrat el segle XX. A l’últim tram, passada la plaça de vendre, es podien veure els darreres de les cases del carrer Major, com cal senyor Biel, després ca l’Arabia amb el seu característic reixat per entrar al jardí. Cal dir que l’antic camí ral havia delimitat aquí, ja fora del nucli urbà, amb els jardins i horts del Palau de Requesens.