La història d’aquests rentadors comença quan a moltes de les cases encara no havia arribat l’aigua directa. Per tant, no hi havia cap més alternativa per les dones que arromangar-se les mànigues de la bata, tant si feia fred com calor. Algunes aconseguien una olla d’aigua calenta dels estadants dels rentadors, per retornar-se de la fredor de l’hivern. Tampoc disposaven de guants, causa i motiu d’algunes malalties de la pell i de la circulació, com els recordats penellons que tant de neguit em feren passar quan estudiava i tenia la prohibició de posar les mans a les butxaques. Moral i patiment per anar al cel. Quan sento parlar de penellons, sé el mal que passava i fins i tot em sagnaven els dits i això que no anava al riu a rentar roba però comprenia les bugaderes.

El temps de la durada de la rentada era normalment de bona part del matí. Algunes dones, com fos que tinguessin canalla petita a casa, se les havien de portar i havien de suportar tant el fred com la calor; això, si a la casa no hi quedava ningú per poder-los vigilar, com tampoc diners per portar-los a qualsevol guarderia de les poques existents a la vila.

A l’estiu, era necessari cobrir-se el cap amb un bon mocador fi per lliurar-se del sol, com també de disposar d’un davantal que protegís bé per evitat la mullena del mateix rentat.

Tot i la bona ombra dels plataners de l’entorn, una vegada acabada la bugada es recollia tota la roba en un cove dels de vímet, juntament amb el sabó sobrant, el raspall d’espart, el lleixiu per a les taques i el picador de fusta. Juntament amb la canalla que en la zona havien jugat amb altres infants com ells i que les també s’havien hagut d’emportar. Això sí, tot pagant abans els tributs corresponents dels serveis, que no eren pas gaire grans.

I a corre-cuita cap a casa que hi falta gent a preparar el dinar, perquè els homes sempre atrafegats, volien tenir el plat del dinar a taula a l’hora, perquè una vegada dinats, o feien una estona de descans -la migdiada-, o havien de tornar al tros o bé a la fàbrica mastegant el seu caliquenyo o la Faria segons els gustos de cadascú.

La roba neta del cove era estesa als estenedors de les cases, normalment a la planta baixa, feina que s’acostumava a fer havent dinat. Però si després de dinar hi havia corrent elèctric i ja es tenia la ràdio, poder escoltar els serials de la novel·la diària allò ja era un bon relax. Mentre se seguien els serials, plegaven roba i en silenci, seguien les aventures dels relats. Aquesta era una de les seves distraccions i oblidaven el cansament del matí als rentadors.

En el tram de rec ja transformat en canal, dit del Terraplè, comprès des del Molí fins a la Riera Mariona, recordava Eloi Bergadà diversos rentadors, com els situats a l’hort del Tort, més o menys uns 20, que foren molt anomenats i passaren a públics a nom del Bellvé. També recordava l’Eloi d’alguns particulars, com el de cal Remí, el Segarra, el Pedrerol, cal Manyet i d’altres perduts en la memòria.

També ens recordava amb una certa nostàlgia haver vist en el tram del rec obert comprès des del Foment fins a la casa de les aigües, en els ponts dels carrers Rubió i Ors, Barraquer i Miquel Tort, els diumenges al matí, gairebé de tot l’any, pescadors de canya arribats de fora vila a primera hora del matí, que, instal·lats a les respectives baranes amb el seu paraigua estès sobre l’aigua, amb la seva cucada i el seu ham estaven sempre atents a l’espera que piquessin els peixos, que normalment eren anguiles, vàgares, carpes o barbs, i una vegada pescats eren passats d’immediat al paraigua per mantenir-los la frescor. Però tenien un problema afegit i era que la seva carn era massa dolça i amb molta espina: per tant, s’havien de salar bé per poder-los menjar.

Malauradament, gairebé tots el rentadors amb el Terraplè cobert -ens ho deia Eloi Bergadà- ja han desaparegut i han deixat un bon ventall de records, amb tot un tipus de vivències que en les meves xerrades amb ell, he procurat reviure molt breument, algunes d’elles viscudes, però la majoria les explico com a testimoniatge de la seva activitat, per a mi llunyana. A més, les rentadores elèctriques la cobreixen amb escreix la neteja de tota la roba de les llars. I els peixos han desaparegut a la recerca d’aigües més netes.