Sant Maties

Popularment Sant Macià

Avui, dia 14 de maig, és la festivitat de Sant Maties, popularment Macià o Matías en castellà. D’aquest apòstol només es té notícia fidedigna a través dels Fets dels Apòstols (1,12-26). Segons aquests versets després de l’Ascensió de Jesús al Cel els deixebles, la Mare de Déu i les altres dones i tots els seguidors del Mestre –en total uns 120 segons el text- es van reunir en oració. A instàncies de Pere van voler recompondre el grup dels apòstols i trobar un substitut per al lloc que havia deixat buit Judes arran de la seva traïció i mort. Es tractava, per tant, de completar el nombre de dotze apòstols que Jesús havia escollit com a imatge de les dotze tribus d’Israel.

D’entre tots els homes que havien seguit el Messies en la seva predicació, la comunitat reunida va haver d’escollir entre dos d’ells: Josep, anomenat Barsabàs, i Maties. Segons el text “ho van fer a sorts, i sorgí elegit Maties, que fou agregat als onze apòstols”. I a partir d’aquí ja no se’n diu res més, de l’apòstol afegit. Se suposa que es va dedicar a predicar la bona nova, i així ho recullen diverses tradicions. Unes parlen de la seva predicació a Judea mateix i en canvi d’altres diuen que va evangelitzar Etiòpia. Sobre la seva mort tampoc no se sap gran cosa del cert, encara que algunes versions el fan morir per decapitació a Jerusalem. A vegades l’art fins i tot l’ha representat amb una destral, símbol del seu martiri, però oficialment l’Església en la festivitat de demà només el venera com a apòstol, no pas com a màrtir.

En aquest dia hi ha aplecs i romeries. Montblanc té com a patró Sant Maties i celebra la seva festa major. De fet, un dels nous barris de Montblanc es diu Sant Maties, en honor del sant.

Un episodi de la història de Catalunya és el Complot de Sant Maties, un cop de força entre els partidaris de La Busca i La Biga, els dos bàndols enfrontats en la Barcelona del segle XV, el 24 de febrer de 1462, data en la que llavors se celebrava aquesta festivitat.

Santa Gemma Galgani

Beatificada pel papa Pius XI el 14 de maig de 1933
Canonitzada pel papa Pius XII l’11 d’abril de 1940

Nascuda l’any 1878 a la població de Lucca, Itàlia, a l’edat de 18 anys es va quedar sense pare ni mare, va intentar entrar en un convent. La seva petició va ser rebutjada, la bona família de Mateo Gianni, la va acollir i la va posar en mans de les Germanes passionistes. A partir d’aquell moment i fins a la seva mort, la santa va portar una vida serena i d’obediència, sempre a les ordres del seu pare espiritual i de les Germanes passionistes.

En aquest context, l’any 1899 Gemma va començar a tenir diverses visions de Jesús, acompanyades d’èxtasis. Cada setmana se li obrien estigmes a les mans, dels quals no en sortia sang, sinó que, com explicava ella mateixa, “en sortien unes flames, que venien a tocar-me les mans, els peus i el cor”. Davant d’aquest fets, la gent la va començar a anomenar “la noia de la gràcia”, i molts la van començar a visitar a casa seva, d’on sortien “Transformats en l’esperit”. L’any 1903, quan Gemma noms tenia 25 anys, va morir a causa d’una malaltia, el matí del Dissabte Sant.

Santa Teodora Guérin

Nascuda a Étables, Bretanya, l’any 1798. Era religiosa de l’institut de les germanes de la Divina Providència i va prendre el nom religiós de Teodora. Amb el temps va acabar sent la superiora de les comunitats que la congregació tenia a Rennes i a Laulaines.

Va ser enviada als Estats Units juntament amb cinc germanes més. Es va establir a l’estat d’indiana, a l’Oest Mitjà americà, on va fundar una nova comunitat de la Divina Providència, va obrir escoles, farmàcies per als pobres i orfenats. Va crear l’acadèmia de Saint Mary-in-the Woods, el primer centre d’arts liberals per a dones catòliques dels Estats Units. Ella va estar al capdavant de la gestió de tota aquesta activitat, que incloïa la formació cristiana i acadèmica, l’assistència als pobre i l’evangelització.

Va morir l’any 1856, i fou canonitzada el 2006 per Benet XVI