VIII Jornades Arnau Estella
25 i 26 d’abril del 2025
Bonastre (Baix Penedès)

La parròquia de Santa Magdalena de Bonastre pertanyia al Bisbat de Barcelona en aquells anys. En convocar el Dr. Gregorio Modrego, en el Boletín Oficial del Obispado de Barcelona, del dia 6 de març de 1954, el concurs de parròquies vacants, entre elles hi havia la de Santa Magdalena de Bonastre.

Mn. Joan Serra fou un dels sacerdots que s’hi van presentar, i com consta en el Boletín Oficial del Obispado de Barcelona del 7 de julio 1954, després d’una sèrie de consideracions “tenemos a bien nombrar a los sacerdotes que hemos considerado más idóneos para regir y governar como párrocos propios las parroquias que figuran en la siguiente relación” (...).

Mossèn Joan es presentà i li donaren la parròquia forana de Santa Magdalena de Bonastre. Va prendre possessió de la Parròquia el dia 4 d’octubre de 1954. En foren testimonis Josep Ma Marlès, batlle del poble i Joan Godall i el delegat del Dr. Gregorio Modrego, Mn. Josep Duran i Margarit.

El dia de la presa de possessió hi assistí tot el poble com a novetat. També hi havia Mn. Josep Capellas, que hi havia estat cinc anys com a rector i estava destinat a la Granada. També rectors veïns, la seva família i coneguts.

Va anar a viure amb la seva mare, Beatriz Fontanet, a la casa rectoral. Des del primer moment, la seva mare, s’hi va trobar molt bé al poble. Reunia a les nenes i els ensenyava a fer menjar i cosir. A les noies grans els donava consells. Tenia llavors cinquanta-tres anys.

En el seu temps es va posar el cine parroquial als baixos de la rectoria, es van fer els bancs de l’església, es va pintar l’altar del Roser i es va consagrar l’altar major. El document de la consagració de l’altar major (obra de Josep M. Jujol) diu així:

A los treinta y uno de mayo de mil novecientos cincuenta y cinco, martes, dentro de la octava de Pentecostés, yo el infrascrito Emiliano M. Riu, O.S.B, Abad Visitador de la Provincia española de la Congregación Benedictina Subiacense, delegado por el Exmo. Y Rvdmo. Sr. Dr. D. Gregorio Modrego Casaus, Arzobispo- Obispo de Barcelona, consagré como ara fija, según el rito del Pontifical Romano, el Altar mayor de la Iglesia parroquialde Santa Magdalena de Bonastre, dedicándolo a honor de dicha Santa y depositando en él relíquies de los Santos mártires Aucto y Felicísimo. En esta consagración fue asistido de los Rvdos. Salvador Albuixech y Fernando Palau en calidad de ministros sagrados. Acto seguido celebré Misa pontifical sobre el nuevo altar y fueron anunciades a los fieles las indulgencias concedides por el Rvdmo. Ordinario a quienes en tal dia, o en el aniversario de la consagración visitaren dicho altar. En fe de lo cual, y a tenor del canon 1158 del Código de Derecho Canónico, firmo la presente Acta, que como testigos suscriben también el Rvdo D. Juan Serra Pbro, Cura-Párroco de esta Iglesia y los antes citados Ministros Sagrados.

Bonastre, treinta y uno de mayo de mil novecientos cincuenta y cinco.

Lo firman
Emiliano M. Riu, Ab. Visit.

Hay un sello
Palau, Albuixech Pbro. Vicario, Juan Serra Pbro. Párroco.

Seguidament hi hagué la Missa Pontifical, cantant-se la missa Orbis Factor alternant la missa pels sacerdots, companys de Mn. Joan, que cantaren missa els anys 1950-51 i el poble.

Beneí el nou altar de la Puríssima el mateix dia 31 de maig de 1955 el Rdm. P. Abat Emilià Ma Riu O.S.B. Més endavant es féu l’altar de Santa Quitèria,

En relació a la col·locació de l’altar de la Puríssima, hem trobat les despeses: Altar, 6.000 pts, pintura, 800 i credença (tauleta petita), 2.700 pts. I les despeses de l’altar de Santa Quitèria: Altar, 9000 ptes i canelobres i creu, 2000.

Com acabament del mes de Maig, al Sagrat s’hi col·locà un monument a la Verge Immaculada, amb una placa on diu “Verge del Sagrat”, les despeses foren: paleta (el peu i la pilastra), 750 pts. Imatge, 615. Paleta i ports, 160 i placa, 200 pts.

Al Sagrat, que estava ben arreglat, hi havia una creu de fusta sobre una peanya de record de la Missió.

Cada dia hi havia missa i rosari a la tarda. La Setmana Santa se celebrava amb tota solemnitat, es feien els Oficis. El Dijous Sant hi havia la missa solemne i es feien torns de vetlla i pregària al Monument. El Divendres Sant, el Viacrucis es feia per tot el poble. El Dissabte Sant a la nit es feia la missa solemne de Resurrecció. El mes de maig es feia el mes de Maria.

La missa es deia en llatí i un lector des de la trona ho traduïa i ajudava a contestar. El capellà oficiava d’esquena al poble. A la missa d’onze dels diumenges i festes en Pere Mercader, de cal Casat, cantava l’introit en llatí.

Cada dia al migdia venia la campanera a tocar l’Àngelus. Les últimes campaneres foren la Ció i la Roseta de les Casetes.

En aquells anys, l’església estava oberta tot el dia i es tancava el vespre. Mossèn Joan anava sempre amb sotana, faltaven anys encara per vestir-se de seglar i poder fer la missa de cara als feligresos i en català.

A la Parròquia, en aquells anys hi havia diferents confraries amb confrares i confraresses que estaven al seu càrrec. (Tenim la relació exacta de l’any 1957 de totes, però serien massa llargues les llistes, encara que estan totes arxivades nominalment).

Confraria del Santísim Roser (Confraria del sant Rosari)

Els administradors eren: Pedro Gibert Aguadé i Manuel Jané Ibern. Mercedes Costa Cadevall i Maria Guixens Nin

Els confrares i confraresses eren en total 76.

Aquesta Confraria celebrava amb tota solemnitat la festa “DEL ROSER DE MAIG” el mes d’octubre, i cada primer diumenge de més tenia la seva comunió reglamentària.

La seva missió era fomentar el Rosari en família.

A fi de sufragar les despeses de la Confraria es cobrava un quota que era voluntària i les administradores en els casaments i batejos obsequiaven als assistents amb colònia, rebent un donatiu per a la Confraria.

Cada primer diumenge de mes passaven la “panera”, costum immemorial al nostre poble.

Confraria dels Dolors

Les administradores eren: Mercè Vilaseca Mas i Glòria Fontanilles Ventosa

Tresorera: Maria Pros Riambau

Les confraresses estaven agrupades per carrers i renoms i eren en total 129. Carrer Nou (31), Carrer de l’Església (17), Carrer de la Muralla (23), Carrer del Mig (16), Carrer de Jesús (13), Carrer Major (13), Plaça Major (8) i les Casetes (8).

Aquesta Confraria tenia per objecte donar un culte especial a la Verge dels Dolors.

Celebrava amb gran solemnitat la seva festa i tenia una comunió reglamentària cada mes. Aquesta comunió era avisada el dissabte anterior amb un imprès.

Aquesta Confraria estava composta de dones casades i solteres velles, o millor grans. Quasi hi estaven inscrites tot el poble.

La quota anual era de dues pessetes.

Al morir-se una confraressa se li deia una missa i les seves germanes confraresses l’acompanyaven al cementiri portant la caixa.

Pia Unió de Maries del Sagrari

Primera Maria: Mercè Costa Cadevall

En total eren 16 i cada quart diumenge de mes feien la Comunió general.

Portants del Sant Crist

En total eren 14.

Associació de les Filles de Maria

Presidenta: Rosalia Nin Pié

Secretària: Rosalia Pros Sanromà

Tresorera: Rosa Jané Rovira

Vocal de Pietat: Maria Domingo Mercader

Les Filles de Maria eren 21. Filles de Maria petites, 11 i Aspirants, 5.

Les Filles de Maria tenien un reglament molt estricte:

1. Les nenes, al fer la Primera Comunió, podran inscriure’s a l’Associació com a Filles de Maria petites.
2. Les nenes que hagin complert 12 anys, podran entrar al temps de prova, rebent la imposició de la medalla, que serà petita i amb cinta molt estreta.
3. Després de dos anys de prova, o sigui als 14 anys, les nenes seran rebudes entre les Filles de Maria grans, que són pròpiament les que formen l’Associació, imposant-los-hi la medalla grossa pròpia de la mateixa i després d’obtenir el parer i aprovació de la Junta.
4. Les associades comencen des del dia de la inscripció.
5. Faran la vista a la Verge Maria un dia al mes per torn, i tindran un dia senyalat per a suplir a la que està de torn, si per alguna causa no la pogués fer, però és de desitjar que siguin les dues, la del torn i la suplent que la facin juntes.
6. Sense causa justificada que les excusi, deuen assistir a la reunió mensual de l’Associació.
7. Estan obligades a assistir a la funció mensual de les Filles de Maria, que es practica a l’església a la tarda del dia que han tingut la Comunió mensual reglamentària.
8. Cada mes tindran la comunió reglamentària el tercer diumenge, o en alguna festa apropiada, a la que no s’obliga assistit segons aquestes normes; però que tota Filla de Maria sap que l’ha de rebre amb les degudes disposicions.
9. Sense un motiu justificat les associades no poden faltar a les funcions diàries del mes de Maria i de les Novenes a la Verge Maria, que ordinàriament precediran a l’Assumpció i a la Puríssima.
10. Les Filles de Maria honraran a la Verge Maria en les festes suprimides (2 de febrer, 25 de març i 8 de setembre) assistint a la missa cantada i a ésser possible anant a combregar.
11. Vestiran segons les normes donades per l’Església i es tindrà per vestit impropi d’una Filla de Maria, la que s’aparti de les normes esmentades.
12. Es considera prohibida a tota Filla de Maria, el sortir de nit a diversions, sense la companyia d’alguns dels seus pares, o l’anar a fora de la població amb el seu promès si hi té relacions.
13. Les Filles de Maria, quan es casin, podran tenir la Verge a l’altar major.
14. L’imposició de les medalles es farà normalment en la festa principal de la Puríssima i a la festa del final del mes de maig.
15. Les infractores d’aquestes obligacions seran amonestades caritativament les vegades que la prudència hi aconselli, no més de tres, i si no hi a esmena, se les donarà de baixa i si és convenient públicament a l’església per exemple i escarni de les demés.
16. Les noies grans que sol·licitin éssers admeses a l’Associació, passaran un temps de prova, sense cap imposició de medalles, des del juny fins a la Puríssima o des de la Puríssima fins a la festa del final del mes de maig.

(Nota complementària: Gràcies a Déu el comportament de les Filles de Maria és molt exemplar i observadores d’aquest reglament.)

Apostolat de l’Oració

Chors i socis/ sòcies (1958)

Chor núm. 1
Zeladora: Rosa Solé Sanromà i10 components

Chor núm. 2
Zeladora: Carme Jané Rovira i 15 components

Chor núm. 3
Zeladora: Maria Àngela Amorós i 14 components

Chor núm. 4
Zeladora: Teresa Solé Sánchez i 8 components

Chor núm. 5
Zeladora: Maria Mercader i 15 components

Chor núm. 6
Zeladora: Maria Batet i 12 components

Chor núm. 7
Zeladora: Quitèria Mercadé i 12 components

Chor núm. 8
Zeladora: Mercè Vilaseca i 14 components

Chor núm. 9
Zeladora: Josefa Mercader Segalà i 14 components

Chor núm. 10
Zeladora: Carme Sanabre i 15 components

Chor núm. 11
Zeladora: Maria Guxens i 8 components

Chor núm. 12
Zelador: Benigno Sanabre Fontanilles i 13 components

Ala 11 Chors hi havia un total de 137 sòcies/ socis

Santa Infància

Nens

Hi havia 6 grups:

José L. Godall Pros i 11 components

José Sanromà Domingo i 11 components

Marcelo Font Mercader i 11 components

José Gibert Robert i 11 components

José Solé Godall i 4 components

El total de nens eren 48

Nenes

Hi havia 5 grups:

Ma. Teresa Marlès i 10 components

Ma Dolores Robert i 10 components

Pilar Roca i 11 components

Ma Teresa Solé i 13 components

Montserrat Mas i 12 components

El total de nenes eren 56

La Santa Infància tenia per objecte fomentar la pietat entre els infants. Pregar per les Missions. Celebraven la festa l’últim diumenge de gener. Pagaven 25 cts. cada mes. El Sr. Mestre i la Sra. Mestra portaven el control de l’Associació. Aquesta fomentava la visita diària a Jesús Sagramentat. Les nenes, al sortir del col·legi, anaven a fer la visita al Santíssim. (Segons la nota: Els nens hi anaven quan els hi venia bé).

En la Consueta de l’Any del Senyor 1957, desembre, hi trobem les normes generals de les activitats religioses que s’hi feien:

“Les misses se celebren a dos quarts de vuit i a dos quarts de dotze els dies festius, i els dies feiners, a les vuit. La de dos quarts de dotze és cantada. Abans de la missa primera es resa el sant Rosari i després es fa la missa dialogada. Es fa l’asperges.

La comunió es dona al mig de la missa, recomanant als fidels que evitin el combregar fora de la missa. Les hòsties es consagren i les que sobren s’assumeixen. A la primera missa es consagren 50 hòsties, i a la segona 45, més o menys.

Els diumenges a la tarda es fa Catecisme i després es resa el sant Rosari, lectura espiritual i exposició menor, cantant-se la Visita al Santíssim.

L’església s’obre els dies festius a dos quarts de set del matí i es tanca a les vuit del vespre. Els dies feiners a les 7 i es tanca a les 10 del vespre a fi de donar facilitat per anar a fer la visita al Santíssim, que hi acostumen anar unes quaranta persones cada dia.

Cada Associació té un diumenge assenyalat per anar a combregar. El primer diumenge de cada mes: la Confraria del Roser. El segon, la Confraria dels Dolors; el tercer, les Filles de Maria a la segona missa i Santa infància; el quart, les Maries del Sagrari i l’Apostolat de l’Oració.

Cada setmana es fan Cercles d’Estudi: el dijous per a nois. L’assistència és de 20 a 25 persones. I el divendres, per a noies. L’assistència és de 13 a 18. Durant l’estiu se suprimeixen. Aquest cercle d’estudis per a nois i noies es fa després de sopar.

Cada dos mesos, més o menys, ve un confessor extraordinari. Moltes vegades és un company veí.

Cada dissabte es resa el Rosari i seguidament la Visita Espiritual a la Verge de Montserrat. Als infants que hi assisteixen se’ls dona un cromo.

El Rosari es resa cada dia.

A la Consueta hi trobem totes les festes a guardar a part dels festius dels diumenges, on s’expliquen totes les activitats que es feien en el dia assenyalat. Per la seva llargària, només anomenarem les festes extraordinàries, sense entra en el detall de cada festa.

Mes de gener:
Festa de la Circumcisió, Epifania, Sagrada Família, Sant Antoni, Sant Sebastià, (patró dels joves) i Santa Infància.

A la vigília de l’Epifania, venien els Reis per la carretera de Masllorenç i anaven a adorar en Nen Jesús a l’església i després al cafè del poble, on es repartien les joguines als infants.

El mes de gener del 1958, l’escolania estava formada de deu escolans: Josep Sanromà Domingo, Marcel Font Mercader, Josep Ma Batet Guxens, Josep Lluís Godall Pros, Josep Ma Olivella Rosas, Joan Pagès Mercader, Josep Mercader Riambau, Joan Vilaseca Figueras, Eduard Guxens González i Frederic Pros Altés. Abans d’aquest any, també hi hagué Sebastià Vilaseca Figueras.

Mossèn Joan en una altra nota, escrigué:

“De l’escolania han sortit dos seminaristes:
Joan Vilaseca i Figueras i Josep Mercader Riambau que l’any proper (1958) entraran al Seminari Conciliar Pontifici de Tarragona.
Actualment ja els hi faig classes de preparació.
Que un dia puguin ésser igual que jo! (I no ho va ser!)

Mes de febrer:
Purificació de la Verge, sant Blai (vot de poble), Dimecres de Cendra.

Mes de març:
Sant Josep, Anunciació i festa de la Verge dels Dolors.

Mes d’abril:
Setmana Santa:

Diumenge de Rams (benedicció de rams), dilluns (neteja dels vasos sagrats), dimarts (salpàs), dimecres (preparació del Monuments), dijous (lavatori dels peus, homilia i processó al Monument), Divendres Sant (viacrucis pel poble o a les Creus), Dissabte (Viacrucis, sermó de la Soledat i benedicció del foc nou).

A la mateixa Consueta hi trobem la Vetlla al Monument del dia 2 d’abril de 1958, amb els noms i cognoms de les noies, nois i la Santa Infància i els horaris de la Vetlla (mitja hora cada grup de parella).

Diumenge de Pasqua. Es cantaven caramelles que havia assajat Mn. Llorens Boloix, rector d’Albinyana.

Verge de Montserrat.

Mes de maig:
Festa del Roser de maig: benedicció del terme, mes de Maria.

Sant Isidre

Santa Quitèria: processó amb autoritats, missa solemne. Sermó i benedicció

de coques, rogatives i noves sagristanes de l’altar de la santa.

Ascensió, Primera Comunió dels infants a les 8, repartiment de recordatoris.

Normes per a la Primera Comunió

Els vestits dels nens no seran exclusius de la Primera Comunió.

Els vestits de les nenes seran senzills i s’evitarà tot ornat luxós com brodats, puntes, entradors i, en general, tot adorno que no sia la mateixa roba del vestit.

Tant els vestits interns, com l’extern, tindrà toc de nou i d’aquesta manera s’evitarà tot pompa i estarrufament.

No es permeten joiells. Es recomana anar curt.

Mes de Juny:
Cada dia es fa el mes del Sagrat Cor.

Corpus: Ornamentació dels carrers amb alfombres de flors. Tarda, processó amb el Santíssim per tot el poble i es parava en els altars molt ben adornats. Hi assistien les autoritats.

Sant Joan

Festa del Sagrat Cor

El Rdmo. Sr Cardenal de Tarragona, amb motiu de la Visita Pastoral (11 de juny de 1958) i a prec del Rector de la Parròquia, donà facultat per celebrar Missa Vespertina en temps de la collita del préssec i raïm i en els Primers Divendres de mes.

Mes de Juliol:
Rosari els dies feiners a les 10 de la nit. Final del catecisme.

Festa de la Verge del Carme.

Festa de Santa Magdalena, Patrona de la Parròquia.

Processó i Ofici solemne amb diaca i sotsdiaca, sermó i adoració de la relíquia.

Es canta la Missa Pontificalis de Perosi, o la Te Deum Laudamus, amb acompanyament d’harmònium i instruments de corda. Hi assisteixen les magnífiques autoritats.

Festa de Sant Jaume.

Mes d’Agost:
Festa de l’Assumpció. Novena reglamentària per les Filles de Maria.

Festa de sant Roc.

Mes de Setembre:
Festa de la Nativitat de la Mare de Déu. Missa cantada reglamentària per les

Filles de Maria.

Festa dels Dolors gloriosos de la Mare de Déu. Missa reglamentària per les confraresses dels Dolors.

Mes d’Octubre:
Festa del Roser: Rosari de l’Aurora. Missa de comunió pels confrares del Roser. Cada diumenge Rosari cantat per tot el poble que acaba davant de la Verge del Sagrat. Cada dia es fa el mes del Roser.

DOMUND. Col·lecta extraordinària per a les Missions.

Festa de Crist Rei: Missa amb encens, exposició major, trisagi cantat pel chor d’homes, processó, sermó, lletanies al Sagrat Cor, assistència de les autoritats.

Comencen els Cercles d’Estudis.

Mes de Novembre:
Festa de Tots Sants: A la tarda, res de dues parts de Rosari a l’església i la tercera, camí del cementiri, on es canta l’Absolta pels difunts.

Commemoració dels Fidels Difunts: Tres misses, la primera cantada, la segona resada i a continuació la tercera missa.

Novenari d’Ànimes: Predicació extraordinària, que dura una setmana, novena a les Ànimes i sermó del Pare Predicador. Es porta la comunió als malalts i es visita l’escola.

Mes de Desembre:
Novena a la Immaculada. Reglamentària per les Filles de Maria

Festa de la Immaculada: A la vigília es resa el Rosari. Solemne Ofici cantat pel chor de noies. Rosari, Novena, Trisagi, processó, sermó i besamans a la Verge. Imposició de medalles.

Santa Llúcia

Nadal: A les dotze de la nit Solemne Missa del gall, cantada pel chor d’homes amb acompanyament d’harmònium i comunió general.

Dia de Nadal, missa cantada amb tota solemnitat. Tarda, Rosari i Exposició major i meditació predicada. Adoració de la imatge de l’Infant Jesús.

Festa de Sant Esteve.

Dia 31: Al vespre, exposició major, sermó o examen de l’any.

A la mateixa Consueta hi trobem la Vetlla al Monument del dia 2 d’abril de 1958, amb els horaris del Dijous Sant i del Divendres Sant de les noies, nois i la Santa Infància amb noms i cognoms.

Parlant de la població, explica que la majoria dels homes anaven al camp i les dones i noies feien jerseis de llana per enviar a Barcelona i guanyar algun cèntim. A l’hivern ho feien a casa i a l’estiu es posaven al carrer per fer-ho.

Un dels apartats més importants en el seu ministeri, de cara a tota la població fou la dignificació i utilització del Centre Parroquial.

Això és el que escrigué Mn. Joan Serra:

“Quan jo vaig arribar a Bonastre, el 2 d’octubre de 1954, el Centre es trobava en franca decadència. Alguns nois, passat el fervor dels exercicis (espirituals), havien tornat al ball, algunes noies s’havien casat i altres es preparaven pel matrimoni i en nois no del tot del Centre. Aquell entusiasme que havia regnat en els primers anys de Mn. Josep Capellas, estava en franca decadència.

“Un altre problema regnava en el poble, tan inclinat al partidisme. Aquesta era la divisió entre els del Centre i els de la Sala de Ball, i entre les noies del mateix centre que eren poques i mal avingudes.

“Era necessari trobar-hi una solució. Els primers Pastorets que férem per Nadal de l’any 1954, acudint a la sala del Sindicat a representar-los, va ésser el primer pas. Però la solució no era eficaç, perquè fer comèdia cada diumenge era impossible.

“Aquells Pastorets LA LLUM DE L’ESTABLIA van portar eufòria i d’aquesta manera i va sortir un elenc escènic dirigit pel senyor Josep Font de la Torre; i es representaren tres obres: L’ALIGOT DEL CASTELL, LA CREU DE LA MASIA i ELS DOS SERGENTS FRANCESOS, a més dels Pastorets de l’any 1955.

“També les nenes petites representaren: LA NEGRA, EL PRINCIPAL PER LLOGAR, LA MALALTIA DE LA LILI i altres. Malgrat això el ball seguia igual i la joventut que al matí estava al costat de l’Església, a la tarda no hi volia saber res. Aquesta i altres raons em va fer pensar en posar una màquina de cinema de 16 mm en el nostre petit Centre Parroquial. La idea era bona però difícil.

“Dic que era bona perquè més aviat o més tard, com a tots els pobles, el cine s’hagués posat i llavors ja hagués pogut cridar el Pastor sobre la moralitat de les pel·lícules, que hagués estat més forta la força fascinadora del cine, que la veu del Pastor. Per altra part, ja es deia que un home ric d’aquí i sense gens de consciència cristiana, el volia posar. El tenir un control de les diversions del poble és bo. La moralitat de les pel·lícules es mirarà i s’evitarà que forasters vinguin a destruir la consciència cristiana del nostre poble, com succeí el diumenge final del Novenari de l’any 1954 que el cafeter per completar la festa va fer venir unes ballarines.

“A més del control de diversions, el cine dona lloc a que el Sr. Rector pugui parlar amb alguns feligresos que difícilment els veu, o perquè no venen a missa o tenen por de la sotana i la força de la diversió els arrastra. Tota la joventut a qui interessa formar, la té el Pastor cada diumenge a casa seva i els hi ha de parlar i invitar-los a què vinguin als cercles d’estudi dels dijous i, si ja venen, però se’n distreuen, recordar-s’ho.

“Si és veritat que d’aquesta diversió se’n poden treure aquests altres bens, no, no ho deixa d’ésser que el cine porta també els seus perills. Un d’aquest és l’afició boja per ell, de tal manera que es visqui pel cine i durant la setmana no es pensi altra cosa que en la pel·lícula del diumenge vinent. Generalment les pel·lícules de cine són entelèquies, que no han estat ni seran mai, per tant s’ha de procurar no treure els espectadors de la realitat i, si al moment de veure la pel·lícula hi surten que després hi tornin.

“Aquesta afició desordenada podria fer mal a la vida espiritual dels feligresos, es procurarà per tant evitar-la, no contribuint-hi amb una desmesurada propaganda en cartells, fullets, volants, etc. i sobretot, formant a la joventut, ensenyant que les diversions poden i algunes vegades, deuen entrar en la vida del cristià, però que no hem vingut al món a divertir-nos, sinó per portar una vida sobrenatural i anar al cel.

“El posar cine era qüestió de moltes pessetes i pel nostre Centre que era molt pobre, la cosa era dificilíssima. Es tenia que comptar tirant curt amb unes trenta mil pessetes i per un poble com Bonastre, suposava un capital. El sacerdot que és apòstol amb molt bé, per experiència, que Déu ajuda i fa sortir els diners d’allí on mai s’hagués pogut pensar.

“Per obtenir els diners vaig pensar demanar un préstec de tres mil pessetes a algunes famílies de Bonastre que el seu estat econòmic ho permeti sobradament i les aparences no eren d’una resposta negativa. Però la realitat no va ser aquesta, van tenir por, juntament amb mala voluntat, però gràcies a Déu i amb l’ajuda d’en Salvador Blay, que va deixar deu mil pessetes i el Sr. Joan Valls de cal Setró, que em va donar tres mil, l’obra començada va arribar a bon fi. I d’aquesta manera es va poder comprar la màquina del cine BELL HOWER, modelo 185. 2 Elevadores-reductores. Pantalla. I el dia de Pasqua de l’any 1955 es féu la primera sessió amb la pel·lícula LOS ULTIMOS FILIBUSTEROS. Els espectadors quedaren molt contents de la màquina per la seva visualitat clara i “sonido” perfecte.

“Ja teníem la màquina i el cine, i llavors van sortir les dificultats de dins i de fora. Els que eren del Centre els semblà que els volia treure de casa seva a l’obrir les portes a tot el poble, i els balladors els semblà que els hi volia tirar el ball per terra. Sobretot protestaren algunes mares que tenien interès que llurs filles ballessin i elles podien anar a passar l’estona a la sala de ball.

“Les coses canviaren ràpidament en veure la meva actitud de sord i cec. El ball durà tres diumenges i les sardanes es feren després del cine. Actualment tota la joventut es queda a ballar sardanes i fa goig l’harmonia i fraternitat que regna a la nostra Parròquia.

“Seguint el principi que el sacerdot “es deu dedicar a les coses espirituals” i que de les altres coses ha de portar un control moral, procurant que el poble no hi vegi una mateixa cosa entre el cine i el Sr. Rector, vaig procurar des del principi estar-ne al marge. Malgrat aquesta norma de prudència i no seleccionar les pel·lícules ni portar l’administració econòmica, com després explicaré, encara n’hi ha que creuen que el cine és meu i faig un petit negociat. Aquests són els de sempre que mai troben res bé del que fa el Sr. Rector. La veritat és molt diferent, doncs em costa mals de cap, disgustos i diners, però ho faig a gust perquè veig que fa un bé, religiós indirectament, no crec jo en un apostolat directe en les diversions; cultural i de germanor perquè essent el cine, i més fet en el centre, apolític per essència, serveix per agermanar aquest poble.

“De l’administració tècnica i econòmica se n’encarregaren el Sr. Joan Valls de cal Setró, en Joan Godall de cal Mundet, en Llorenç Costa de cal Casat i en Pere Gibert de cal Claro. El primer, de seleccionat les pel·lícules; el segon, de porter; el tercer, de taquiller i el quart de maquinista. La Margarida Batet venia caramels.

“Generalment deixem passar les pel·lícules tal com venen de les cases (distribuïdores) perquè en gran esment les seleccionem, i a més de la censura general, el dissabte al vespre es repassa tota i si hi ha quelcom d’immoral ho tallen, després d’haver-m’ho consultat, si tenen algun dubte. El Sr. Joan Valls, per algunes divergències entre ell i jo, a causa del criteri sobre la moralitat de les pel·lícules, ell es va retirar voluntàriament de la petita junta del Centre.

“Tota diversió deu ésser formativa o almenys indiferent. Ja des del principi he procurat escollir les pel·lícules, evitant les que són pocasoltes i, naturalment, tota classe d’immortalitat. Al principi seguiren la norma de fer, en el nostre Centre, les pel·lícules classificades amb 1 i 2, rebutjant les demés, però l’experiència ens ja ensenyat que aquesta classificació no és prou adaptada en el nostre ambient (aquesta és l’opinió de la majoria dels Srs. Rectors veïns), de tal manera que em vaig veure obligat a prohibir la projecció d’un 2 i anar-ne a buscar una altra a Barcelona i alguns 2, retocar-los. Per altra part, algun 3 que les cases em digueren que el podia fer perquè tots els Centres les feien, ho vaig provar i veritablement no hi havia res censurable, almenys per al nostre poble. No és el mateix una pel·lícula feta a Barcelona que a Bonastre. La solució pràctica és fer la censura nosaltres i tallar el que es cregui convenient.

“A poc a poc hem resolt les dificultats que teníem al començament. Ens faltaven cadires, pantalla, altaveus elevadors, pintar el Centre, etc. i altres detalls. Tot ha anat sortint, gràcies a Déu. Les cadires són de l’església. Em vaig endeutar en quinze bancs, que pagàrem ràpidament i després férem els demés passant així totes les cadires al Centre. La pantalla ens la regalà un fabricant de Barcelona, amic meu. És una pantalla moderníssima que si l’haguéssim de comprar ens costaria unes cinc mil pessetes. L’elevador ens el deixaren el casal catequístic del Vendrell que després tornàrem adquirint-ne un de propietat com també altres aparells auxiliars.

“El fer cine actualment ja no és cap dificultat perquè està tot pagat, i cada diumenge queda quelcom pels gestos i una mica més. Ara s’hauria d’anar a tenir l’exclusiva. Jo ja tenia emparaulada una màquina grossa, per aquest fi, però en saber el canvi de Diòcesi i havent renunciat a la parròquia de Bonastre, ho vaig tirar enrere, no sabent el criteri del meu successor i , sobretot, per no deixar deutes. Amb 35 mm hi ha moltes pel·lícules i se’n poden escollir més.

“He tingut molt d’interès que es ballessin sardanes després del cine. Al començament va costar una mica, però ara la cosa està arrencada i en ballen cada diumenge. Aquesta unió del jovent amb la presència del Sr. Rector és bona. Les noies ballen quasi totes; alguns nois, nenes i nens, i la gent gran es queden a mirar com ballen.

“Referents als impostos, paguem a la protecció de Menors de Tarragona, cada vegada que passa l’inspector, i al Vendrell, a la Societat d’Autors, cada tres o quatre mesos. Referent a l’Ajuntament el Sr. Secretari, vàries vegades n’ha parlat amb l’Ajuntament i una vegada m’ho va dir a mi i jo li vaig respondre que cap Ajuntament veí feia pagar als Centres i que la penúria del nostre Centre no ho permetia. No va agradar-li gaire aquesta resposta, però oficialment no han comunicat res, gràcies sens dubte al Sr. Batlle, Josep Ma Marlès i concejals.