Va ser una parella fascinant i triomfadora, en el vessat comercial. Earl Tupper (Berlin, Nou Hampshire, Estats Units d’Amèrica, 28 de juliol de 1907-5 d’octubre de 1963) va ser el típic emprenedor americà de manual, convençut que la perseverança té recompensa. “Els fruits de la vida cauen en mans dels qui s’enfilen a l’arbre i els recullen”- tot i que sovint els recullen els altres- I com marca la tradició, primer es va arruïnar diverses vegades.

Es va interessar, com a enginyer, per un nou material que floria per llavors, el plàstic. El 1938, just l’any de la invenció del tefló i el niló, va crear Tupper Plàstics Company. Quan va acabar la segona guerra mundial, va pensar com aprofitar l’excedent d’aquest material per a ús civil-un clàssic del que és militar, l’excedent de cel·lulosa ca donar lloc al clínex i les compreses-. Va comprar unes màquines de saldo, el rebuig de producció de polietilè, i va aconseguir depurar-lo fins a obtenir-ne un material higiènic, resistent, transparent i sense olor i el va fer servir per a crear contenidors en forma de copes, bols, plats i fins i tot màscares antigàs. Més endavant va dissenyar tapes a prova de líquid, hermètiques que permetien mantenir el menjar més temps, inspirades en el segell segur de les tapes dels pots de pintura, i el truc consistia a treure’n l’aire amb el característic “eructe”. Però el seu producte no es venia a l’altura de la troballa.

I aquí entra en joc Brownie Wise, que venia aquests recipients organitzant festes en cases i explicant com funcionaven. Tal va ser l’èxit del seu sistema de venda directa que Tupper va decidir nomenar-la vicepresidenta de la companyia el 1951 i retirar els seus productes de les botigues. Semblava una unió perfecta: invenció amb disseny útil, més un sistema de màrqueting fresc i rendible. L’empresa creixia com un coet. I Wise va ser la primera dona a ocupar la portada de Business Week. Va muntar un entramat de recompenses amb viatges a les seves venedores, mestresses de casa, que no només obtenien diners extra, sinó que se sentien valorades. El seu lema era: “Tu construeixes la gent i la gent construeix el negoci”. Era un moment on estava mal vist que les dones treballessin fora de casa.

Però Tupper no va veure amb bons ulls la creixent fama de la seva empleada, amb qui tenia freqüents topades. I el 1958 va fer un tomb a la seva vida: la va acomiadar fulminantment, va vendre l’empresa per 16 milions de dòlars. Posteriorment va renunciar a la nacionalitat americana per pagar menys impostos i es va comprar una illa a Costa Rica, on va morir el 1983. Wise va encaminar la seva vida en altres negocis. De fet, va anticipar les xarxes socials, però físiques, fidelitzant consumidors. Va crear una immensa estructura comercial, sense dependència directa de l’empresa-com els riders avui dia-, però units com una gran família, motivats per interès econòmic i valoració personal. Wise no només va prescindir de les botigues, sinó que va cancel3lar la publicitat, una cosa realment inaudita en ple boom consumista americà. Va idear un pròxim boca-orella, i sobretot, un innovador vista-tacte.

Tuperware ha continuat viva i fidel als seu sistema de vendre en festes domèstiques, tot i que cada vegada més recolzada ara en la venda on line. La paraula tàper ja és al diccionari, com ho són rímel o fària, que designa un genèric amb el nom del seu creador. A Espanya es va instal·lar el 1966 i les reunions de l’empresa eren molt ben acollides. El 1984, la patent va expirar, i Manuel Jalón, l’inventor del pal de fregar, va fer una versió nacional millorant-ne el tancament.

I si mirem els armaris de la cuina i del frigorífic, veurem com de pràctics són els tàper.