Abans de començar el curs, a principis de setembre, i abans de tancar l’any, els dies propers al 31 de desembre, fa llistes mentals i reals de propòsits, projectes, canvis. Coses molt concretes i també actituds o voluntats més abstractes. No tots els diu en veu alta, no tots els deixa escrits. I com que té una edat sap perfectament que alguns no els complirà, però no sap quins seran. Aquesta és una de les gràcies. La seva experiència inclou fracassos estrepitosos que l’avergonyeixen, però també alguns èxits. Decisions que li han anat molt bé i l’han fet feliç van ser preses en aquests moments del calendari, per això mai ha deixat de fer-ho i per això hi creu i ho recomana de forma entusiasta.

Ja sap que fa temps que està més de moda riure’s dels que fan bons propòsits, sobretot si els fan coincidint amb el canvi de l’any.També és habitual ridiculitzar les que de manera genuïna manifesten intenció de millorar. Probablement aquest corrent burleta va ser útil i necessari per posar en evidència la hipocresia embafadora, les tendències cursis, certes imposicions i tòpics socials. Però cap d’aquests corrents dismitificadors es pot instal·lar com a patró de conducta un cop ha fet la feina, perquè seria tant com deixar que el cinisme vencés la ingenuïtat.

A la vida –ho té molt clar- ha d’anar triant amb qui va, s’ha d’anar definint. Li agrada anar amb els que la nit de Cap d’Any tenen ganes de passar-ho bé en bona companyia, i hi posen la il·lusió que calgui per aconseguir-ho. I desconfia més dels que mai no fan bons propòsits que dels que en fan sempre. Fer-los és l’única opció de complir-ne algun. I reincidir en aquells en què ha fracassat altres vegades no és una mostra de debilitat, sinó de força de voluntat.