Pasqua és la festa més rica en tradicions a Catalunya. Pasqua ens ofereix unes festes populars que ens omplen d’alegria i d’esperança.

Repic de campanes amb tots d’alegria en els campanars de totes les parròquies. Cant de caramelles. Cantors i cantores amb barretina aixecant una senyera i un portant amb una panera guarnida amb cintes de colors, canten caramelles per diferents carrers, places i altres llocs d’interès. Antigament, quan els pobles tenien moltes masies disseminades anaven a aquestes cases de pagès i les mestresses els omplien la panera d’ous i de botifarres mentre escoltaven cançons populars del grup de caramellaires.

D’antic un dels símbols de la resurrecció és l’ou. Exteriorment és com una pedra però a dins hi batega una vida que no es veu però que trencarà la closca i sortirà en forma de pollet (per això hi ha pollets i plomes a les mones amb els ous).

Per Pasqua, els padrins del baptisme és tradició que regalin als seus fillols la deliciosa “mona” de Pasqua, adornada amb originals figuretes al cim i plomes de colors. Els padrins d’abans també regalaven als fillols un duro de plata si els recitaven bé el Parenostre.

La “mona” del padrí són les postres de la família, per Pasqua. En molts llocs hi havia el costum de cuinar un ànec i fer un bon rostit. A l’Empordà no falten els deliciosos bunyols. A pagès, les mestresses de les masies guardaven una bona olla d’escudella amb pilota i carn d’olla per obsequiar els captaires que solien passar a demanar.

Josep Maria Subirachs va posar un ou damunt el cap de la Mare de Déu a la façana de la passió de la Sagrada Família, quan la Verge veié enterrar Jesús, com a signe d’esperança en la resurrecció. Antoni Gaudí també ho féu. Posà un ou vidriat sota el pelicà, a la façana del naixement, recordant que la vida veritable no és la humana, sinó la que es rep de Déu per la mort i resurrecció de Crist.

El costum de pintar ous surt de l’Orient, a partir de la llegenda que diu que Maria Magdalena va anar a veure l’emperador amb un ou blanc i que en cridar que Jesús havia ressuscitat, l’emperador, despectivament, va dir-li que era tant impossible com que l’ou es tornés de color vermell, cosa que va passar a l’instant. A l’Orient encara se saluden la Pasqua xocant ous pintats i dient-se: “El Senyor ha ressuscitat!”, i responent: “Realment ha ressuscitat!”

No perdem, radiooients, el goig de celebrar les tradicions populars de la Pasqua. I per acabar recordaré algunes lletres de caramelles; són un reguitzell les lletres populars. Algunes de ben antigues: “Amb el cor flamejant d’alegria, i amb els llavis la gràcil cançó, festegem ben ardits el nou dia, de la Pasqua de Resurrecció.” O aquesta altra estrofa: “Ha arribat Pasqua Florida, Pasqua de Resurrecció, dia que tothom celebra com si fos Festa Major.”