L’1 de gener de 1916 Molins de Reu recuperava els anomenats “barris de muntanya” (Sant Bartomeu de la Quadra, Vallpineda, Santa Creu d’Olorda i el que ara és Riera Bonet) després de gairebé un segle com a municipis independents i deixava el terme municipal com el coneixem avui. De fet, aquests barris suposen el 65% del terme municipal de la vila.

Santa Creu d’Olorda

L’ermita i els seus terrenys circumdants encara pertanyen al terme municipal de Barcelona, malgrat la seva evident vinculació territorial i social amb Molins de Rei. Al gener de 2014 l’Ajuntament va aprovar una moció per reclamar la recuperació de l’ermita. De moment, no hi ha cap notícia sobre aquesta reclamació.

Sant Bartomeu de la Quadra

A partir del segle IX el nucli de Sant Bartomeu apareix sota el nom de “La Quadra de Sant Bartomeu” en diferents documents. En aquests s’indica que el nucli tenia església, casa rectoral i cementiri. L’església parroquial de Sant Bartomeu de la Quadra, esmentada el 1143 com a Sant Bartomeu d’Olorda, va ser enderrocada el 1936. Amb les mateixes pedres es va construir un nou temple el 1947. El 1868 fou erigida en parròquia independent. L’església antiga, segurament romànica, va ser destruïda pedra per pedra el 1936 i el 1947 es va inaugurar l’església actual, construïda amb la pedra de l’església enderrocada, al mateix lloc i orientada com ho era la vella. A banda del nucli proper a l’església, en l’entorn existeixen diverses cases de finals del segle XIX. A partir de la dècada de 1960 és quan Sant Bartomeu assoleix les dimensions actuals.

Vallpineda

El nucli de població està situat molt a prop de La Floresta de Sant Cugat del Vallès. Aquest barri fa anys que reclama millores en els serveis, ja que no disposen d’aigua corrent ni clavegueram. Després de diversos intents, l’Ajuntament va presentar un projecte d’urbanització que no va agradar a bona part dels veïns. Vallpineda compta actualment amb 170 habitatges i el projecte d’urbanització permetrà la construcció de 150 més. La plataforma “Pineda Sostenible” vol reduir l’impacte ambiental a l’entorn natural que envolta el barri i fer baixar també les quotes d’urbanització que han d’aportar els veïns i veïnes.

La Rierada

El nucli de població antigament estava envoltat de masies. Una d’elles, Can Santoi, acull en la seva finca una casa de colònies i el Centre d’Educació Ambiental i del Lleure: Can Santoi. A principis de segle se’n van començar a poblar els territoris amb edificacions de segona residència. La Rierada es va formar, pròpiament, al voltant de la masia de Can Castellví, la qual data de l’Edat Mitjana. Fins al segle IX depenia del castell d’Olorda. Junt amb Sant Bartomeu fou municipi fins a la primera meitat del segle XIX, quan fou annexionat definitivament a Molins de Rei com a barriada. La Rierada va mantenir les condicions d’un nucli rural fins a l’inici del segle XX, en què es comencen a construir-hi habitatges en segona residència. Recentment es va aprovar el projecte d’urbanització del barri. En aquest cas, la plataforma “SOS La Rierada” denuncia que la construcció de 120 nous habitatges (que s’afegirien als menys de 90 ja existents) suposaria un impacte important en l’entorn natural.