Les àvies deien que el llorer dóna alegria i estimula la digestió

Avui en dia, en el món cristià el llorer es beneeix el diumenge de Rams, es col·loca en un lloc de la casa i d’aquesta manera, es protegeix de la caiguda dels llamps, les males influències i les forces malignes. I com que està penjat a mà, serveix per als rostits, ben beneïts. Diuen que el llorer, si està beneït aquest dia, millora els estofats de tot l’any, perquè les seves fulles són un dels millors condiments per a la cuina i donen gust i aroma a plats de tota mena.

Encara avui dia entre les tradicions populars del nostre país es diu que el llorer és un arbre que allunya els mals esperits, que impedeix la caiguda de llamps allà on és plantat i que té propietats purificadores en ser cremat; per això abans es cremaven fulles de llorer per Sant Joan.

Per als cristians és un arbre sagrat que representa la immortalitat i la virtut, i per als musulmans del nord d’Àfrica està molt relacionat amb la puresa i les creences que atorguen als rams de fulles de llorer la capacitat d’allunyar la malastrugança.

El llorer s’ha utilitzat en tècniques endevinatòries, es mastegava i, segons expliquen els llibres, les sacerdotesses, les pitonisses i les sibil·les entraven en trànsit o es posaven en estat de profetitzar. Passava el mateix quan al cremar fulles de llorer n’inhalaven el fum.

Des dels temps dels grecs s’han fet servir una sèrie de tècniques, perquè consideraven el llorer com arbre sagrat i l’utilitzaven com a planta protectora. Una d’aquestes tècniques, que avui ens fan riure o ens deixen perplexos és que es volia saber si la parella l’era fidel, col·locava a la paret de l’habitació divendres a la nit, abans de ficar-se al llit, una fulla de llorer i la fixava amb una agulla pel centre, col·locant la punta cap amunt, així que es començava a fer de dia, mirava com estava la punta de la fulla. Si seguia mirant cap amunt no havia de dubtar de la seva fidelitat. Si estava inclinada a l’esquerra, podia començar a sospitar. I si estava inclinada cap a la dreta, la felicitat presidiria tots els dies de la seva vida, ja que significava que tot anava sobre rodes.

Les fulles lanceolades de la família de les lauràcies tenen moltes propietats. Una de les més significatives és que quan es posa en un guisat impedeix que es formin gasos al tracte digestiu. Quina saviesa tenien les àvies! Elles en posaven a tots els guisats, no només per aromatitzar o donar gust, sinó també per facilitar la digestió i perquè no es formessin aires, no per treure’ls.

Antigament no faltava mai a les cases l’oli de llorer. L’utilitzaven per a la torticolis, esquinços, lumbagos i qualsevol dolor reumàtic.

Les tardes caloroses de l’estiu, els soferts pagesos s’untaven aquest oli de llorer com a repel·lent dels mosquits. També contra les formigues, escarabats, arnes i àcars.

Les àvies posaven al rebost unes fulletes de llorer per espantar els insectes i també feien uns saquets plens de llorer per penjar als armaris i allunyar les arnes, així evitaven la forta olor de la naftalina.

En la medicina casolana (la medicina popular), el llorer tenia infinitat d’aplicacions: contra l’insomni, per a la tensió descompensada, per a la indigestió. Una curiositat, en temps ja força llunyans les dones es rentaven les parts íntimes amb sabó de tros, de renta la roba, una vegada al dia i s’aclarien amb aigua de llorer.

Hauríem de recordar les ensenyances de les nostres àvies. Utilitzar més el llorer en els guisats. Dóna alegria i estimula la digestió. Dóna ànim a aquelles persones, que sempre estan decaigudes, a les quals falta força i energia.

Hi ha unes dites populars que diuen: Adormir-se sobre els llorers, que vol dir deixar de treballar després d’un èxit. Conquerir llorers, glòria dels victoriosos.

Són de la mateixa família del llorer:

• Lloreda: Bosc de llorers
• Llorejar: Premiar, distingir, guardonar, recompensar.
• Llorejat: Campió, guanyador, vencedor, heroi.