Ningú ho sap, però tots els mesos envegen l’abril. El quart és l’únic mes que ho té tot, des de l’aigua per regar fins a la temperatura per germinar. Pont entre la pena i l’alegria, va ser l’últim a ser creat perquè la resta no eren suficients. Les onades es queixaven perquè no tenien lluna i l’arc de sant Martí no acabava de trobar la seva època. Els animals més mandrosos es queixaven que no tenien uns dies per acabar d’hibernar i el sol de la primavera, vanitós, reclamava un redoblament de tambors per sortir.

No hi ha una certeza sobre l’origen del nom d’aquest mes especial. La teoría que s’eleva per sobre de la resta defensa la seva procedència d’un verb llatí, aperire (obrir). El van anomenar així perquè, quan la primavera ens envolta, tot el que es va mantenir tancat durant l’hivern s’obre. Hi ha una altra teoria que atribueix el seu nom a la paraula grega aphrós (espuma), d’on també ve la deessa de la passió, Afrodita. Sigui com sigui, a l’abril explota la vida. Això sí que ho sap tothom, perquè tothom ho sent a la pell.

L’abril té la força de fer créixer la sembra i té l’energia de fertilitzar-ho tot al seu pas. No només quan parlem de la naturalesa, ja que també compta 10 premis nobel entre els seus aniversaris favorits. El calendari llueix amb orgull el naixement de Shakespeare, i el de Da Vinci, tot i que secretament celebri més la fundació de Roma. A Espanya, la Guerra Civil no va voler entelar el bonic més matant i va morir quan començava. Just al mig d’abril, Cervantes passa la seva eternitat el 22 del nostre temps, com la celebració de Sant Jordi. No per casualitat és el dia dels llibres. I abans d’acabar, el de la dansa, el de la salut, el de l’art, el de la creativitat i fins i toto el de la veu.

Amb els vents que porta, el cel s’omple d’ocells i les biblioteques, de nens. L’abril té flors, té neu, té sorra, té la passió de crear, l’alegria de descobrir, la força de llegir. Té tots els colors, i per tenir, ara també ens té a nosaltres. Benvinguts a l’abril.

L’abril pot néixer assolellat i morir tempestuós. Un sap com ens entra però no com es surt. És una barreja de records i anhels, és el pròleg de l’estiu que ve i epíleg de l’anterior. El seu sol ens agrada perquè és el primer, però, sobretot, perquè podria desparèixer en qualsevol moment.

L’almanac insisteix que l’any arrenca al gener i les agendes escolars, al setembre, però la vida es desprecinta a l’abril. Per això la primera virtut és la seva promesa.

L’abril és el primer xarrup de cervesa i la part bona de l’abril és que podria ser qualsevol cosa. El seu carácter neix de la seva falta de carácter definit. Un mes en el qual tot està per estrenar i per guardar: hi conviuen bufandes i banyadors i la pluja pot ser el canvi esperat i imprevisible. L’abril és un mes adolescent, d’indecisió cruel i contradictori encant. Un gran mes per començar alguna cosa. A Incerta glòria, Joan Sales diu: “Un any no tornarà la primavera. ¿Has pensat alguna vegada que l’abril, el de la incerta glòria, se’ns està escapant dels dits? Incerat o no, és l’única glòria”. Per a aquesta incerta glòria amb la qual es desemmandreixen dies, estrenem relacions, assagem receptes culinàries, planegem viatges a peu, llegim les primeres paraules d’una novel·la esperada i es publiquen els primers números de suplements als diaris.

L’abril és, a mes de tanta inspiració literària, fixeu-vos bé, el nom de la periodista de les Tortugues Ninja. Aquí sona com el timbre d’una bicicleta de passeig costa avall.

Crec que ja no tinc gaire més a dir. És el mes dels llibres, de les fires, dels premis, de Sant Jordi…Només, fem etern el mes d’abril.