Esplanada, riera de Vallvidrera i font, heus aquí uns elements que propiciaven la trobada, el descans, el lleure... La font de l’Espinagar havia esta una de les fonts més concorregudes per diferents generacions de molinencs. A l’altra banda de la riera, en una esplanada anomenada “el camp de futbol” que en temps més reculats eren conreus, feia bo de passar-hi el dia. Era el lloc predilecte per fer-hi arrossades i costellades els dies festius. Des de mitjans anys 70, quan l’aigua de la font va ser declarada no potable, aquest indret anà perdent importància. Avui, tant la font com el seu entorn pateixen una manca de manteniment.

El pintor Miquel Carbonell i Selva (1854-1896) era conegut pels seus paisatges, alguns dels quals es van fer en el terme municipal de Molins de Rei, i un d’ells ben bé podria ser molt a prop de la font de l’Espinagar.

Malgrat tot, s’ha de dir que a mitjans anys 50, l’aigua d’aquesta font es comercialitzava. Els amos de can Castellví, propietaris de la font, transportaven garrafes d’aigua en carro per vendre-la a Barcelona. Eren temps en què els masos aprofitaven al màxim els seus recursos naturals com a autoconsum: prats de farratge prop de la riera, el bestiar, l’horta o l’explotació forestal de les pinedes i alzinars que l’envoltaven.

La font està situada a uns 10 metres de la riba esquerra de la riera de Vallvidrera, sota un plataner molt gran. Consta de dues parts. La primera està situada al costat esquerre de la caseta on hi ha les restes de la font primitiva: la bassa de sedimentació, les canonades de conducció de l’aigua i la pica. La segona està formada per una caseta a l’interior de la qual hi ha la cisterna. L’aigua de la font entra a l’interior de la cisterna per una canonada enterrada que ve conduïda des del marge superior de la muntanya. Tota la construcció és de totxo, amb les parets exteriors arrebossades.

Aquesta font és de poc cabal i només raja uns dies després de les èpoques de pluja; per això hi ha la cisterna a l’interior de la caseta, amb l’objectiu d’acumular l’aigua i guardar-la per quan es necessités. Com que és una font tipus cisterna, hi havia una clau de pas al lloc on ara ho ha el forat per on regalima l’aigua.

L’octubre del 2019 l’associació barcelonina Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar.

“L’anar mon enllà no et darà alegria.
Si et quedes aquí, jo soc l’aigua viva”

Francesc Pujols