Arran de via i carrers veïns

Des de la Plaça Nova (actual dels Països Catalans) s’observaven els darreres de l’església, el traçat del carrer dels Padres, després, carrer del Pintor Carbonell, en memòria del seu veí pintor. S’hi apreciava la part posterior de la Clínica del Sagrat Cor, can Capdevila (avui propietat municipal i Llar Municipal d’Avis), cal Badia (constructors de molts dels nous edificis de l’època) i el col·legi Sant Miquel. Aquestes, com la majoria de les cases de la part nord de la vila, per on es van expandir després del trasllat del cementiri, eren (i encara en queden) d’estil modernista. A mesura que s’anava urbanitzant la part més alta, es va adoptar en molts casos ja l’estil noucentista.

L’antiga Clínica del Sagrat Cor (avui convertida en habitatges, però conservant les seves façanes i la imatge del Sagrat Cor) data de l’any 1926 quan l’Ajuntament va donar un terreny a les monges de la Doctrina Cristiana per portar a terme en millors condicions la seva tasca d’assistència que no pas al carrer dels Boters (on actualment hi ha un taller de fusteria i ebenisteria). L’edifici del carrer Pintor Carbonell estava destinat a la cirurgia i a les cures per als malalts que s’hi operaven; com a consultori s’anava a la casa del metge.

Molt a prop, va alçar-se el pont de la Clínica, a l’actual carrer del Pare Manyanet el 1893, uns quants anys després de la construcció de la via per fer un pas cap al camí de Sant Bartomeu o de Vallvidrera, però sobretot cap a l’antic cementiri, lloc avui que ocupa la plaça dels Països Catalans.

Al carrer Pintor Carbonell, es fundà el col·legi amb el nom de Sant Miquel el 1894, gràcies al Pare Manyanet. S’inscrigué en el marc de l’obligatorietat de l’ensenyament que s’anava imposant durant el segle XIX, molt vinculat a l’educació catòlica. La seva tasca, iniciada per tres religiosos en uns baixos prop d la futura escola, guanyava cada vegada més alumnes i aviat els van concedir permís per al nou edifici. Tot i això, poc després d’inaugurar-se les Escoles Nacionals Alfons XIII van interrompre la seva activitat fins després de la Guerra Civil.

Els edificis del Col·legi, com cal Badia, can Capdevila, can Tarragó (per la part lateral), la Clínica del Sagrat Cor, com hem dit més amunt, formaven part dels darreres de l’església i el carrer on comunicaven va ser dedicat al pintor Miquel Carbonell i Selva per haver-hi viscut amb la seva esposa. El pintor havia nascut a la vila el 1854 i fou molt apreciat pels seus paisatges i realistes retrats. Actualment una part de la seva obra pictòrica es pot veure a la nova sala del Museu a ca n’Ametller.

I al fons del carrer, en direcció contrària a la Riera s’hi trobava un fort pendent, el carrer de la Vall, actual carrer de Puigcerdà; aquest arribava fins a l’era del Tort i n’arrencava el camí antic cap a Santa Creu d’Olorda, de pas indispensable per als pagesos per anar a les seves vinyes i camps. Sota la pujada, encara avui es poden veure unes portes d’una carboneria que sempre tenia el portal ennegrit.