El passat 29 d’octubre, es compliren 66 anys des que l’any 1959 una colla de gals planten cara als romans. Es van presentar en públic en el primer número de la revista juvenil Pilote.

Els seus creadors van ser el dibuixant Albert Uderzo i l’escriptor René Goscinny. La seva idea era fer una caricatura dels problemes de la societat francesa contemporània traslladant-los a l’època dels gals. Sempre amb una visió humorística.

Les trames còmiques es construeixen a partir d’uns fonaments històrics més rigorosos del que sembla. Així ja es veu d’entrada amb la famosa frase inicial dels àlbums: “Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans…”, que és una adaptació de les tres primeres paraules del llibre De bello gallico (La guerra de les Gàl·lies) escrit per Juli Cèsar: “Gallia est omnis…”. Així començava la narració de les seves triomfants campanyes militars entre el 50 i el 58 aC, just quan se situen les aventures de les vinyetes.

A més, si els noms de tots els personatges romans que surten als còmics acaben en -us és perquè el nom complet de Cèsar era Gaius Iulius Caesar. De la mateixa manera que els dels gals acaben en -ix en homenatge a Vercingetòrix, el cabdill més famós de la Gàl·lia que es va resistir a l’ocupació romana.

El vestuari dibuixat també està inspirat en testimonis històrics. Se sap que els gals duien una mena de pantalons que els cobrien completament les cames i els cascs amb dissenys similars als creats per Urdezo (val a dir que el d’Astèrix està basat en les cigarretes Gauloises), tot un símbol nacional per als francesos.

Pel que fa a l’organització social, queda molt clar que mana el cabdill, que per alguna cosa es desplaça damunt d’un escut. A part de tota la colla encapçalada per Astèrix i Obèlix, hi ha altres personatges molt importants. El més evident és el del druida, un home d’edat avançada i considerat un savi. A les historietes d’Astèrix, es diu Panoràmix i és l’inventor del famós beuratge que els fa invencibles. Un altre personatge singular és Assegurançatòrix, un bard que pretén tenir dots artístiques però que desafina terriblement. Efectivament, els bards eren celtes que es dedicaven a la música i a la poesia. I solien utilizar lires com la que surt a les vinyetes.

Ple que fa als edificis que hi apareixen, també són força coherents amb l’època. Això no vol dir que els poblats fossin exactament de la mateixa manera, però si ara poguéssim viatjar podríem identificar molts tipus de cabanes similars a les creades per Urdezo. I el mateix es pot dir de l’arquitectura romana, tant civil com militar. Els forts de fusta eren una infraestructura vital per al procés de conquista de nous territoris, tal com apareixen a les pàgines per on es passegen els gals més famosos de la història del còmic.

Astèrix i Obèlix de seguida van tenir èxit entre els lectors de Pilote, i les joves generacions es van poder identificar amb els gals, a qui veien com els seus ancestres defensant-se de les interferències externes com podia ser el procés de romanització.