Sol portar a terme alguns rituals absurds per conjurar la mala sort. El coneixement de la seva irracionalitat no li evitava la pràctica. Quan sent que una amenaça plana sobre la seva família o sobre ell mateix, creua els dits. Com que les amenaces no cessen, ja els té una mica deformats, sol dir que d’escriure a mà, per no donar més explicacions. Lluita contra aquesta mania i contra els altres, que li fa vergonya confessar, sens cap resultat. Es pregunta com ha arribat a declarar-se ateu, malgrat com de fàcil seria creure en Deu, i no ha aconseguit deslliurar-se de la realització de conjurs, dels quals desconeix l’origen.

Tot i que ahir, donant voltes a la qüestió, li va venir a la memòria un succés d’infància que tenia completament reprimit. Tornava de l’escola clavant puntades de peu a les pedres, com era habitual, quan va veure davant seu un home amb unes maneres que li van cridar l’atenció. L’home, que caminava amb les mans a l’esquena, portava els dits índex i cor de la dreta creuats, com quan deia una mentida el pecat de la qual intentava contrarestar d’aquesta manera. Va trigar menys d’un segon a adonar-se que aquell home era el seu pare. Però durant aquella petitíssima fracció de temps va sentir una estranyesa sense límits davant aquella figura en què la part aliena i la familiar formaven una aliança extraordinària.

El seu pare anava sol, per la qual cosa no li estava dient cap mentida a ningú. L’encreuament dels dits havia d’obeir a una altra causa que va esbrinar quan van entrar, ja junts, a casa i la seva mare li va preguntar com havia anat tot. Va notar que l’hi preguntava amb ansietat, com si en aquell tot es resumís un problema (sens dubte econòmic) d’enorme importància.

-Ha anat bé- va respondre el seu pare amb un somriure alhora que ensenyava la mà en l’aire amb els dits creuats.

Heus aquí, va acabar. El que al seu pare li havia portat sort potser se la podria atorgar a si mateix. El descobriment el va tranquil·litzar. Com quan se localitza l’origen d’un soroll persistent a la cuina. Més tard, va recordar que feia anys, quan el vetllaven al tanatori, li va semblar observar que els dits de la mà dreta del seu pare, que reposava al pit sobre l’esquerra, es mantenien lleugerament creuats. No li va donar cap importància. Tampoc ara intenta donar-l’hi, però creua els dits, pe si de cas, a l’evocar la seva imatge.