Llicenciat en Sagrada Escriptura i en Ciències Exactes, Mn, Francesc Nicolau Pous, que va néixer a Molins de Rei l’any 1930, és un dels divulgadors científics catalans més destacats avui dia. Escriu setmanalment a Catalunya Cristiana des de l’11 de juny de 1983. Això significa més de 2.650 articles científics, els quals serviren de base per a 23 llibres d’un total de 26.

Explica que una vegada feta la Primera Comunió, li va dir a mossèn Enric Paradeda, capellà de l’església de Sant Miquel de Molins de Rei que volia ser escolà. “¿Per què vols ser escolà? Ell li va respondre: “Perquè després m’agradaria ser capellà”. I així va ser. En aquell moment Nicolau tenia nou anys.

Quan parla de la seva mare, diu que era una santa. Es deia Eulàlia, El seu pare, Isidre, era pintor de parets. En aquell moment eren tres germans (havien estat sis). I esclata la guerra civil. Recorda encara avui, als seus noranta-tres anys, com les flames destruïen l’església de sant Miquel de Molins de Rei el 1936. “Quina pena em donà”. La seva mare l’aconsellava que si parlava amb algú, no parlés de Déu, perquè molts dels que anaven a missa, els citaven i els mataven. També cremaven els objectes religiosos que trobaven a les cases. La seva mare amagà els que tenien, però a casa seva no vingueren. Començà un període de penúria econòmica per a tota la família. Al seu pare ja no el contractaven per pintar; hagué de posar-se a treballar de pagès. La seva mare treballava fent feines per les cases.

La seva etapa de formació fou mot important. Per entrar a l Seminari Menor de Barcelona, que estava situat a l’edifici que tenien a la Conreria (Tiana) que pertanyia al monestir de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, s’havia de pagar. “Em digueren que em matriculés, però que estudiés a casa.” Tenia onze anys. Mossèn Enric Paradeda li impartia les classes i en arribar a juny anà a matricular-se. Va aprovar totes les assignatures, “no massa brillants”. Als dotze anys continuà seguin les classes des de Molins de Rei. Afortunadament, Mossèn Enric trobà un benefactor que li pagaria els estudis. I, als tretze anys, pogué entrar a la Conreria com a estudiant. Hi estigué dos anys. En l’assignatura de matemàtiques sempre treia, de nota, excel·lents amb matrícula d’honor.

Diu que aquesta sensibilitat per les matemàtiques s’ho degué, en certa manera,, a la seva mare, perquè era molt intel·ligent. Anava a comprar i abans que la venedora digués la quantitat exacta a pagar, ella ja havia efectuat el càlcul mental i li deia: “Puja dotze amb cinquanta, ¿veritat?”

Una vegada acabat el primer curs de Teologia, el cridà el rector del Seminari, i li comunicà que l’enviarien a estudiar a Roma, amb totes les despeses pagades. Tenia 20 anys. HI estigué quatre anys. Fou ordenat prevere el 19 de març de 1954. Començà com a sacerdot a la perifèria de Roma, cada diumenge oficiava missa i confessava.

Venia de Roma amb la llicenciatura en Sagrada Teologia. El bisbe era Gregorio Modrego, li exposà si tornava a Roma, però no fou així, continua els estudis universitaris a Barcelona. En aquelles dates, el capellà de Sant Feliu de Llobregat havia mort i li demanaren que hi anés perquè hi havia molta feina pastoral. I així, continuant els seus estudis a Barcelona, s’establí a Sant Feliu.

Ha publicat 26 llibres i actualment col·labora encara a la Catalunya Cristiana en articles molt variats (sobre astronomia, biologia, medi ambient...) i, com diu ell “ que siguin comprensibles, a l’abast de tot el món”.

El 24 d’agost del 2025 complirà 95 anys i encara escriu a diaris i revistes des de la residència sacerdotal Sant Josep Oriol on hi viu des de fa ja molts anys.