El cicle de les festes religioses és pendular, així passem del divertiment en el beure, menjar en temps del Carnestoltes a la penitència i recolliment i l’estricta dieta en temps de Quaresma. A la nostra cultura tenim una velleta que ben bé simbolitza el temps de Quaresma: La Vella Quaresma.

La Vella Quaresma adopta la forma d’una vella arrugada amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un cistell en una mà ple de verdures i arengades i a l’altra, unes graelles. (Del que porten a les mans hi ha diferents versions.

Sigui com sigui en les diferents contrades la Vella Quaresma és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma, en què no es podia menjar carn i era una manera de mentalitzar als que infants durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.

Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la calma i l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.

Segons diu la tradició, els menjars abundats eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar abadejo els diumenges.

I és que a les llars on hi havia infants i a les escoles era ben habitual penjar la imatge de la Vella Quaresma en un lloc ben visible de manera que acabava esdevenint un senzill calendari que permetia anar comptant les setmanes que quedaven per arribar al diumenge de Pasqua.