Nena, no vagis a l’escola, que ha caigut una gran nevada. Total, per què necessites escoltar una altra vegada la cançoneta, per què, “España limita al Norte con el mar Cantábrico y las montañas de Pirineo, que la separan de Francia...” Nena, aprèn a sargir els forats dels mitjons; aprèn a cuinar patates de set maneres diferents. La missa en llatí i les flamarades del pecat. No tornis prenyada a casa, no ens tiris la vergonya a sobre. Nena, ves preparant-te l’aixovar, brodant la gira dels llençols amb les floretes juntetes del paradís, perquè de seguida passaràs de la tutela paterna a la del teu marit, com si fossis menor d’edat o una miqueta paradeta. I aquesta, ¿s’ha quedat soltera? Deu ser rareta. O gallimarsot.

Nena, mira què diu el Fuero del Trabajo: “El Estado alliberarà la mujer casada del taller y la fàbrica”. Tampoc podràs obrir un compte corrent al teu nom (fins al 1978) ni heretar béns ni treure’t el DNI sense el permís del teu sant marit, però res d’això importa, ja que la llavor brotarà al teu ventre malgrat el mètode Ogino. Ja ho diu el metge i jesuïta Federico Arvesú: “El organismo de una mujer està dispuesto al servicio de una matriz, mientras que el organismo de un hombre se dispone para el servicio de un cerebro”. Seràs mare abnegada i dona sol·lícita. En la salut i en la malaltia. Obeeix i perdona.

¿Desig?, ¿qui parla de desig? Deixa’t de bestieses i llegeix-te l’article 449 del Código Penal, que estarà vigent fins al 1978: “Cometen adulterio la mujer casada que jace con hombre que no sea su marido, y el que jace con ella, sabiendo que està casada”. Tampoc podreu divorciar-vos fins al 1981.

Dents de llet. Galteres i xarampions. Marits que no hi són o que estan amb les seves coses o tornen tard a casa perquè els nens ja estiguin sopats, al llit i no emprenyin. Mama, explica’m un conte. Cus genolleres. Galledes amb roba en remull fins que van arribar les rentadores automàtiques. Ves omplint la llibreta del cupó Ahorro del Hogar, exigeix-lo en les teves compres. Renta de pedres les llenties. Multiplica els pans i els peixos.

Un bon dia, en les rares hores mortes que t’has concedit, miraràs a través de la finestra, que dona al carrer bulliciós o al pati interior, i pensaràs en tu. Amb sort, percebràs una pensió contributiva. Ja farà dècades que els pollets van volar del niu, i els teus nets estaran acabant els estudis. Com ha passat la vida, et diràs. Potser amb l’íntima satisfacció de saber que vas educar les teves filles perquè no continuessin filant la mateixa filosa.