Antigament hi havia 3 dijous fins al Carnestoltes, coneguts com els tres dijous Gormand: Dijous de Compares, Dijous de Comares i Dijous Gras. Els dos primers eren convits que feien els padrins i les padrines. Dues celebracions que s’han perdut, mantenint el Dijous Gras amb la tradició gastronòmica de les coques de llardons i la botifarra d’ou.

Aquesta botifarra és típica, a casa nostra, del temps del Carnestoltes i, especialment, del Dijous Gras o Dijous Llarder que, juntament amb la truita d’ous, són aliments lligats a la festa de Carnaval, és a dir, als darrers dies abans de començar la Quaresma, període en què no es menjaven ous ni carn. Com fan les dites: “Al Dijous Llarder, botifarra menjaré” o botifarra menjaràs”. “Pel Dijous Gras, botifarra fins al nas” o “carns fins al nas”. Aquest dijous també és conegut pel dia de la truita o dia de l’ou i el porc. Antigament els infants anaven per les cases a fer captes d’ous per elaborar els plats típics de la jornada, que eren les truites i els ous barrejats amb carn o botifarra d’ou i la coca de llardons.

La botifarra d’ou està documentada ja des del segle XVII, la qual cosa no vol dir que no s’elaborés amb anterioritat. És un embotit relacionat amb la festa del Carnaval, època durant la qual se solien celebrar àpats comunals en base al porc i els ous, i potser d’aquí devia sortir la barreja de cansalada i ous que van donar aquesta botifarra. L’indret d’irradiació de la botifarra d’ou sembla ser Barcelona. Durant la dictadura franquista, el fet de no poder-se celebrar el Carnaval va comportar una davallada en el costum i la producció d’aquesta botifarra, però la recuperació d’aquesta festa, a començament dels 80, i gràcies a la voluntat dels cansaladers s’ha recuperat de manera notable. Aquest costum gastronòmic avui es manté en l’àmbit familiar. A les xarcuteries o a les pastisseries de Molins de Rei hi trobareu tant les botifarres d’ou i les coques de llardons, entre altres especialitats.

La botifarra d’ou és una variant de la botifarra blanca o cuita, o de perol, feta amb carn magra (espatlla), tallons o daus de cansalada, a vegades cap i altres parts “no nobles” amb la inclusió d’ous frescos, en quantitats variables segons la xarcuteria. Una fórmula corrent fa servir 8 ous per 1 kg de pasta. S’amaneix amb sal i pebre negre. Totes aquestes carns es trinxen i es mesclen amb les parts del cap (prèviament escaldades), s’hi afegeixen els ous, s’amaneix amb sal, pebre i nou moscada, i es pasta bé el conjunt. Després s’emboteix, es lliguen els dos extrems i es posa a coure a la caldera. Finalment, es deixa escórrer i es ven, tendra. Alguns cansaladers també empren pa en l’elaboració.

La botifarra d’ou és prima i es presenta per peces individuals, d’un calibre d’entre 32 i 45 mm cadascuna. La llargada pot oscil·lar entre els 25 i els 35 cm. Sol presentar-se tombada, amb forma de ferradura, lligada amb cordills per tots dos extrems. El color és groguenc, més o menys intens, segons la xarcuteria, i s’enfosqueix a mesura que la peça es va assecant. La textura pot ser lleugerament granelluda o fina.

Si bé la forma tradicional de consum consisteix a menjar-se-la a bocins al començament de l’època del carnaval, avui dia també acompanya la truita de botifarra del Dijous Gras. També s’aprecia el consum amb pa sucat amb tomàquet i en entrepà i en alguns indrets se la posa a l’escudella.

Avui és dimecres, i demà és Dijous Gras. Serveixi aquesta explicació per recordar que entre avui i demà no pot faltar a la taula la botifarra d’ou. I per postres, la coca de llardons. Bon profit per avançat per a tots.