Plaça de Catalunya

(plaça de la Constitució, de la Vila, de l’Ajuntament)

Totes aquestes denominacions donen entendre que en aquest espai. Des del l’any 1887 ja s’hi va instal·lar l’Ajuntament, després de ser al costat de l’església enderrocada. Arran del trasllat de l’Ajuntament, es varen enderrocar algunes cases de la part central que avui ocupa la plaça, per tal d’urbanitzar-la.

En aquesta plaça, vist des de la casa consistorial, Can Roca, casa pairal documentada des del 1732, de la família de terratinents de la vila, que més tard es va anomenar Ca n’Ametller. Un dels seus descendents va ser el fundador de la fàbrica de xocolata Amatller i propietari de la casa modernista del mateix nom al passeig de Gràcia de Barcelona.

A la façana són característics els esgrafiats de tipus geomètrics que la caracteritzen, de diferents motius segons la planta. La casa pairal va ser reformada i ampliada el 1886 i va adquirir la imatge senyorial que encara té actualment.

La Fira de la Candelera en els seus inicis es feia en aquesta plaça. Es remunta a l’any 1852 arran de la petició a la reina Isabel II d’un grup de propietaris i de l’Ajuntament. Va ser important mostra agrícola i de bestiar fins a la segona meitat del segle XX, que va prendre noves dimensions.

La plaça també va ser el lloc on s’emplaçava un dels dos o tres envelats de la vila, indispensables per a la Festa Major i uns cavallets de fusta per a les criatures.

D’enveladors a Molins de Rei en van ressaltar dos: Cal Baliarda i Cal Falés, que vestien envelats arreu de Catalunya.

Abans d’edificar-se l’edifici on hi hagué el bar Alhambra, hi havia ca la Pepa Nana, l’última casa abans de la riera de Sant Bartomeu (o del Caganell), el llit de la qual era l’actual carrer Verdaguer. La casa havia fet cantonada amb el camí de ronda que s’enfilava fora de la vila fins a l’església i la tancava amb uns alts murs per protegir-la de les fortes avingudes de la riera.

Al fons, en fotografies en blanc i negre, ja hi veiem la casa pairal de Can Castellví –documentada des del 1747- fa xamfrà entre els carrers d’Anselm Clavé i Samaranch. Can Castellví estava ubicada fora de la vila, a l’altre costat de la riera que la delimitava per l’actual carrer de Jacint Verdaguer.

Carrer Major

(carrer del Mig)

Havia format part del predi del Palau de Requesens: en el futur carrer hi havia els horts que abastien el palau i els seus jardins, dels quals els antics escrits relaten que “no es possible ver nada mas hermoso”. Un cop acabades les guerres carlines, cap al 1814, el palau es trobava tan malmès que, per pagar el cost de la seva reconstrucció, el 1828 es perllonga el carrer Major, anomenat del Mig, i se’n parcel·len els jardins per vendre’ls.

El carrer Major era un els llocs per on passava la processó en les festes religioses. Mentre que a la processó de les Filles de Maria, les protagonistes eren les noies, en la processó de Corpus (Festa Major petita), eren els homes.

Aquest carrer s’havia dit carrer del Mig, en referència al de Dalt –ara, d’Enric Granados- i al de Baix o Jussà.

El carrer de les Eres, ara de Balmes, arrencava del carrer Major. L’actual carrer de balmes era limítrof amb els horts de Cal Ginebreda i de Can Roca. Al final del carrer ho havia l’era del Tort, avui plaça de Mercè Rodoreda.