Per si no n’esteu al corrent, el dia 20 de febrer és el dia internacional del gat. No perquè el febrer sigui des de sempre el mes en què els gats busquen parella (miolant com uns deseaperats, per cert), sinó que la data l’hi devem a un gat en particular, Socks, adoptat pel president dels Estats Units Bill Clinton, i que va morir el 20 de febrer del 2009. Va ser un dels primers gats que es va fer famós a les xarxes socials. De fet, el dia internacional del gat tampoc existiria sense elles.

Al dia internacional del gat no li falten ni bones intencions ni discrepàncies. Les primeres, pel que fa a la seva finalitat. Segons el Fons Internacional per al Benestar Animal, va ser creat “per conscienciar sobre les atencions que demanen el felins i promoure la seva adopció”. Les discrepàncies venen de l’elecció de la data. Sembla que hi ha diferents dies dels gats en diferents parts del món –diu molt poc dels humans que ni tan sols en això poguem posar-nos d’acord-: a Europa se celebra el 8 d’agost, als Estats Units el 20 de febrer i a Anglaterra no podía ser d’altra manera juguen a la contra i han decidit celebrar-lo el 29 d’octubre.

Els amants dels gats, que són una legió a internet, no hi veuen cap inconvenient: celebren feliços tres dies del gat a l’any pujant munts de fotografíes i vídeos. Veure vídeos de gats a internet s’ha convertit en un entreteniment d’allò més habitual. Hi ha gravacions de tot tipus. Temàtiques de les més divertides (gats saltant, gats miolant, gats que s’espanten al veure un carbassó…) i resums dels millors de l’any. Són milions de seguidors a través dels diversos comptes de gats cèlebres.

En realitat, de motius nobles per estimar els gats no en falten. N’hi fa d’històrics: moltes societats els han estimat, fins i tot divinitzat, com els antics egipcis. Estètics: la bellesa dels felins és hipnòtica. Sociològics: la seva amistat amb els humans ve de 9.000 anys enrere i es basa en el mutu benefici. Rabiosament contemporanis: està demostrat que el ronc felí calma l’estrès humà. Mèdics: precisament perquè ens relaxa tenir un gat a prop, la seva companyia ens prevé de malalties cardiovasculars. Filosòfics: acariciar un gat és una bona manera de practicar això tan modern com és la consciència plena (per a tots dos, gat i humà).

Així que tenir gat sembla que està de moda, com ho demostren les xifres: és la mascota que més creix a tot el món. No és estrany: són animalets adaptats al temps de l’individualisme. Se les apanyen bastant bé sense els humans, fins i tot uns quants dies; a penes necessiten atencions, són elegants, discrets, tranquils, no coneixen la paraula pressa. De fet, són tan discrets que molts els prenen per desagradables i esquerps.

Quant al món literari hi ha alguns escriptors que els han venerat. Joyce Carol Oates es passa tota l’estona compartint el Twitter fotos dels seus gats. Doris Lessing va dir al rebre el Nobel que al seu gat no li havia agradat gens el premi. Beppo era el gat blanc a qui Borges li va dedicar un poema. Igual que Bukowski, autor d’uns versos amb gats tan nombrosos que han donat peu a una antologia temàtica. Walter Scoot va fer retratar a l’oli el seu gat Hinx. Neil Gaiman parla constantment dels seus al seu blog. T. S. Elliot els va dedicat un poemari en què després es va basar el musical Cats.

En fi, diría que l’excentritat dels escriptors i la dels gats connecten perfectament. Potser el dia 20 de febrer també podria ser el dia dels excèntrics (escriptors o no) amb gat.