Els màrtirs de l’època romana es van convertir en model de santedat per a l’Església primitiva i la seva veneració ha perdurat al llarg dels segles fins als nostres dies. Els més joves d’aquests màrtirs, i per tant els més innocents, han gaudit d’una popularitat encara més gran. Aquest és el cas de santa Eulàlia.

Segons la tradició, Eulàlia era una noia de 13 anys educada en el cristianisme. Viu a Sarrià i baixa fins a Barcelona que era governada pels romans. Eren temps, entorn de l’any 304, de plena persecució de l’emperador Dioclecià, perquè els veu com a enemics i contraris als interessos de l’imperi romà, i el seu decret arriba fins a Barcelona. Decià, que era el prefecte de la ciutat, estableix que cal exterminar tots els que es manifestin cristians, i els fa aplicar diferents càstigs fins a fer-los renegar de la seva fe. Eulàlia i es va presentar davant de les autoritats romanes declarant-se cristiana. No té por, fins i tot interpel·la al mateix prefecte. Per aquest motiu, se li apliquen diferents turments, 13 com anys tenia, per forçar-la a renunciar de les seves creences. En veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a mort.

La tradició la mostra lligada a una creu en forma d’aspa i cremada per les flames. Per tal que el cos nu de la màrtir no quedés exposat, una nevada miraculosa la va cobrir totalment de blanc, color que simbolitza la puresa i la virginitat.

La figura de santa Eulàlia ha esta adornada amb moltes i variades llegendes i tradicions que són difícils de destriar, però que es manifesten el seu fort arrelament en la història de la ciutat de Barcelona. Es parla del desert de Sarrià, la plaça de l’Àngel, la baixada de Santa Eulàlia, on la santa va patir algunes de les terribles tortures, les tretze oques que recorden els seus tretze anys, els diferents indrets que reclamaven l’honor d’haver estat el lloc de la mort de la santa...També el carrer de Santa Eulàlia, que limita amb l’Hospitalet de Llobregat que condueix a la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana. Carrers d’alguns pobles i ciutats de Catalunya reten homenatge a aquesta santa, fins i tot la tenen com a patrona, com el poble veí de Pallejà.

El que se sap amb més certesa per la història és que les seves despulles foren localitzades el 878 pel bisbe Frodoí a Santa Maria de les Arenes, on avui hi ha Santa Maria del Mar, i traslladades solemnement a la catedral, on al segle XIII van instal·lar-les a la cripta, en un nou sarcòfag gòtic d’estil pisà. És un indret de gran devoció per a moltes persones que hi preguen.

L’etimologia grega del nom d’Eulàlia -forma del prefix eu, és adir, bo o bona, i pel verb laleo, és a dir, parlar, ha donat a la santa el sobrenom de “la ben parlada”.