Em direu que, d’això, ja us n’he parlat en altres ocasions. I és cert. Però com que és un tema que cada vegada va a més, he pensat que parlar-ne pot ser un granet d’arena de conscienciació de l’alarmant augment de plàstics als oceans del món amb el consegüent augment de  la contaminació.

Cada any arriben als oceans milions de tones de plàstics. Podríem pensar que, encara que sigui  en tanta quantitat, no cal alarmar-se perquè els plàstics acabaran degradant-se. La quantitat de residus abocats als mars s’ha multiplicat els últims 20 anys.

La plaga de plàstics s’estén des del Mediterrani fins a l’Àrtic, passant per les aigües de l’Atlàntic, el Pacífic i l’Índic. Als mars del nord s’ha detectat una quantitat  inusualment alta de residus a les aigües superficials. El creixement de microplàstics a l’oceà és alarmant. Els experts calculen que en aquests moments hi ha entre 82 i 358 bilions de partícules de plàstic als mars amb un pes equivalent entre 1,1 i 4,9 milions de tones.

Tot i que  fa almenys dues dècades  que la contaminació per plàstics va a més, alguns informes apunten que els últims dos anys aquest fenomen ha augmentat de manera preocupant. Un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va alertar que la pandèmia va  duplicar els residus plàstics al planeta, de tal manera que ens dos primers anys  de crisi sanitària, la humanitat va generar més d’1,6 milions de tones diàries de residus sanitaris que, majoritàriament, són compostos de plàstics. Les anàlisis apunten que almenys 25.000 tones d’aquests rebutjos ja han acabat abocades  als oceans.

Els plàstics són menjats pels peixos? Hom diria  que no cal pensar això. No pot ser que els animals marins s’empassin elements que no són aliment. Certament, no menjaran mai plàstic tal com és en ell mateix. Però s’ha descobert una cosa que fa que molt de plàstic acabi a l’estómac d’éssers marins. I com pot ser això?

És cosa ben coneguda que molts organismes marins viuen del que  s’anomena “neu marina”, que és com un plugim constant de partícules de cadàvers  de plantes  i animals, de microbis, de femta, etc. Ara bé, en aquesta neu cada vegada s’hi infiltren més microplàstics (fibres, poliamida, polietilè...) i els calamars o els peixos s’empassen allò que abans era aliment net amb aquest plàstic enganxat.

Aquí tenim, doncs, un nou motiu per abominar dels plàstics. La vida marina se’n ressent. I això és evidentment molt perjudicial també per a la vida humana. No dic això, per alarmar, però ho hem de tenir en compte.