Amb motiu de la 174ena Fira de la Candelera, voldria recordar la figura de Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya pel seu parlament inaugural tan magnífic i tan proper per provenir de família pagesa, veí de la nostra vila. El pregó de la 150ena Fira de la Candelera fou d’una exquisidesa tan planera que encara avui dia, en parlar d’aquell acte, tothom en continua guardant a la memòria tots aquells punts de vista de la pagesia, tal com ell ho va viure a casa seva. I és ben veritat, qui ha viscut a la terra, quan en parla ho diu amb el cor, com ho féu en Joan Rigol.

L’acte se celebrà al Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei, ple de gom a gom i es notà a la sortida que havia estat un acte difícil d’oblidar.

El passat 2024 ens deixà Joan Rigol, un home de fe i de país. Ell fou un referent en molts camps. Persona d’un gran sentit institucional. D’aquells que dignifiquen l’activitat pública. Tothom ha destacat el seu esperit conciliador, encara avui dia que hi ha tantes trifurques de partits.

Com hem dit, provenia d’una família de pagesos humils i de grans conviccions. Com ell recorda “El meu avi treballava el tros tota la setmana, però el diumenge es posava les espardenyes blanques noves i anava a missa. I allà, a missa, jo sempre intuïa que se sentia tant o més digne com el que més. Veia com es podia agermanar la senzillesa més senzilla de la societat amb la grandesa espiritual de la persona.

Als deu anys entrà al Seminari Menor de la Conreria (Barcelona). Més tard, anà a Barcelona, al Seminari Major, que era una antena força actualitzada del que passava en el conjunt de la societat. Visqué els avatars de l’època: el Concili Vaticà II, el Maig francès, la cultura filosòfica, molt centrada, en aquell moment, en l’existencialisme... Després estigué exercint de capellà al Guinardó. Al cap d’un any i mig veié que no era el seu camí i ho deixà. (Les vegades que vaig parlar amb ell, aquell parlar tan assossegat et feia sentir molt bé).

Llavors es professionalitzà a ESADE i establí un despatx d’assessorament d’empreses. Fou capdavanter en ajudar a crear una patronal de la petita i mitjana empresa a Catalunya (PIMEC) on en fou el primer secretari general. L’any 1976 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya i llavors inicià la seva etapa política.

Algunes de les persones que més l’influïren a l’hora de sentir el mestratge de la política foren Miquel Coll i Alentorn i Jordi Pujol i en el camp de la cultura, Josep M. Castellet i Mn. Modest Prats, entre altres.

L’any 2014, d’una entrevista que li féu David Pagès i Cassú, he extret el passatge on aprofundí en l’abast del terme “diàleg”, que definí d’aquesta manera: “Crec que el diàleg no és solament un pacte, sinó que és una cosa molt més profunda. Primer, implica conèixer l’altre; després, comprendre’l; és a dir, enriquir-te amb la seva mirada. També, tenir el coratge de compartir-lo amb ell i, lògicament, mantenir-te fidel en les teves conviccions.”

Un tarannà i una manera de fer que, indiscutiblement, hauríem de fer nostre tots en general i, en particular, els que estan davant d’institucions polítiques i religioses del nostre país.