Can Rabella

Masia dels segles XVI-XVII, ubicada a la riera de Vallvidrera. És una masia amb la típica construcció de planta i pis molt abundant a la serra de Collserola. La teulada dona pas a dos vessants i una gran porta central d’accés a la masia. Predomina el seu pati central ben just enfront, i a ambdós costats de la porta d’entrada hi trobem dos bancs de pedra per seure a l’hora de la fresca. Si enlairem la vista una mica més enllà veurem un rellotge de sol a l’esquerra de la porta i una petita construcció amb una majòlica de la Mare de Déu de Montserrat a la banda dreta. Antigament la masia pertanyia a la parròquia de Santa Creu d’Olorda; més tard, el 1868, va passar a la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra i, finalment, l’any 1916, amb la dissolució del municipi de Santa Creu d’Olorda, aquesta masia va passar a formar part de Molins de Rei. (Text d’Anna Martí Guitart).

Avui està dedicada a la restauració. Pertany a la família Pons. Anteriorment, va pertànyer a la família Boix, essent masovers la família Ricart des del 1907. Coneguda com a can Rabella de Baix, des del 1325, ha tingut els noms de mas Sigalet, mas Queralt, mas Noguera i mas Albareda.

Can Planas

Aquesta masia es troba catalogada a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Deu la seva existència a l’època feudal. A la Reconquesta es va crear el mas per tal que els serfs conreessin les terres propietat del comte o dels cavallers. Després va passar a ser de règim familiar patriarcal, mitjançant el pagament dels anomenats “censos”.

En els seus inicis s’anomenava mas Vallvidrera. Posteriorment va passar a ser mas Bovera i després, mas Savall. Finalment can Planas (nom que s’ha conservat independentment dels canvis de llinatge en la titularitat). Posteriorment el mas i les terres van passar a mans dels Argelisi i finalment als Llanés, actuals propietaris.

L’estructura de la casa, tancada per un mur, consta de planta i pis amb teulada a dos vessants perpendiculars a la façana. L’entrada és una porta adovellada i, al pis es destaca una finestra amb data del 1615, i un gran cactus. Al costat hi ha afegit un cos sobresortit als baixos del qual hi ha una llinda amb la data de 1682. Al pis d’aquest afegit hi ha una finestra d’estil gòtic amb dos arcs germinals.

Pou de can Planas

Antic molí de vent de 12 cares, que es feia servir per pujar l’aigua que venia de la carretera de Sant Bartomeu. Al passar per davant de la masia i per mitjà de vasos comunicants, el molí omplia el dipòsit d’aigua. Durant la Guerra Civil va quedar malmès.

El pou d’aigua o dipòsit pròpiament dit, és el que hi ha al darrere d’aquesta construcció i, en l’actualitat, s’utilitza una bomba elèctrica per omplir-lo. Les rodes de molí que hi trobem, són les originals que s’utilitzaven pel funcionament del molí.

Bassa de can Planas

La font i la bassa de can Planas es troben per sota del camí que passa pel davant de la masia. Antigament regulaven l’entrada d’aigua del pou/molí.

Oratori de sant Venceslau

L’oratori de sant Venceslau, està situat a l’antic camí de la Rierada, a la part baixa de la riera de Vallvidrera, prop de la masia de can Planas. Aquesta petita capella data del 1901 i es va construir com un agraïment religiós per haver sortit sans i estalvis de la caiguda d’una gran alzina per un llamp, un dia de gran tempesta en què la família Llanés (els besavis dels actuals propietaris Enric i Teresa Monforte de Llanés) tornava en tartana a casa, des de l’estació de tren de Molins de Rei. Com que els fets van ocórrer el 28 de setembre, la capelleta es va aixecar en honor al sant del dia, sant Venceslau.

Aqüeducte de can Planas

Es troba situat al darrere de l’oratori de sant Venceslau. Portava les aigües de la basa que hi ha al davant de la masia de can Planas, fins als camps de l’altra costat de la riera.

Zona de pícnic de can Planas

Aquesta zona ubicada davant mateix de la porta de la masia, era l’únic espai de reunió dels masovers, on hi acostumaven a fer tertúlia a les tardes. També el lloc on es rebien les visites.