Revisant les diferents publicacions amb imatges en blanc i negre de Molins de Rei que en els últims anys s’han anat prodigant, m’he fixat en un seguit de fotografies de la vila d’abans que, en veure-les repetides en les diferents pàgines d’aquests reculls, sembla com si les haguéssim viscut, però que són testimoni d’un temps que Molins de Rei tenia una altra fesomia, però ara ja ens són familiars, malgrat alguna dificultat en situar-ne algunes per la gran transformació ocorreguda en molts indrets de la vila. Molts dels espais ja els hem tractat en fer la guia dels punts d’interès, però hem de pensar que Molins de Rei té els monuments i indrets que té, i en aquesta nova tanda per donar a conèixer tots aquests espais, penso que és una manera d’anar recordant el nostre patrimoni que, a més del que tenim al Museu, els carrers i places de la vila en són un aparador permanent de la nostra història.

Des d’aquí gràcies als autors i autores d’aquests reculls. I crec també que hi persones molinenques que encara tenen materials molt valuosos que haurien de veure la llum. És la nostra història i com a tal no podem perdre-la, prou que n’hem perdut massa en el passat i també en el present.

Començarem pels afores, des de dalt de la muntanya.

Santa Creu d’Olorda

Encara que actualment Santa Creu d’Olorda no pertany a Molins de Rei, el sentiment dels molinencs cap a Santa Creu ha estat i és de sentiment patrimonial. En aquests últims anys s’han iniciat converses perquè aquesta primera Parròquia dels molinencs torni a passar a Molins de Rei. De moment les activitats de culte i conservació dels espais interior i exterior, des del mes d’abril de 2017 han estat traspassades a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei. (Recordem que en l’actualitat Santa Creu pertany a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià).

La parròquia de Santa Creu, al puig d’Olorda, apareix documentada el 1032, tot i que l’ermita té elements anteriors, preromànics, del segle IX. A ella van pertànyer les sufragànies de Sant Miquel de Molins de Rei i de Sant Bartomeu. La segregació del seu terme va representar per Molins de Rei l’increment en 1.600 hectàrees. L’església, que els molinencs sempre havien sentit com a pròpia, es van annexionar a Sarrià.

Els molinencs encara recordem l’Aplec del Dilluns de Pasqua. El primer aplec es va celebrar l’any 1920 fins a l’any 1976. Al principi era impulsat i organitzat per la Joventut Catòlica. Va ser el principi d’una tradició que va arrossegar tot els molinencs, que l’esperaven amb il·lusió. Arribat el dilluns de Pasqua, la pujada a Santa Creu ja era tot una festa. Primer tenia lloc l’ofici, seguit de la processó i les sardanes, mentre es preparava una bona arrossada o costellada; a la tarda era el moment dels jocs i de la segona tanda de sardanes.

El dia de Santa Creu, el passat mes de setembre, s’ha iniciat la Festa de la Santa Creu, amb activitats religioses i profanes per tal de que aquesta trobada sigui anual seguint més o menys les activitats que es feien el Dilluns de Pasqua.

Miquel Carbonell plasmà en els seus quadres moltes imatges d’actes i celebracions que es feien a Santa Creu. Els podem admirar en la nova seu del Museu Municipal, ubicada a la primera planta de ca n’Ametller.

Castell Ciuró

El seu origen és en l’època visigòtica amb la construcció de dues torres de defensa per lluitar contra els sarraïns en un indret anomenat Olivars de Cedró; va ser ocupat cap al segle XII pels cavallers de l’Orde dels Hospitalaris (d’on pren el nom el torrent de l’Hospital), amb parets en opus spicatum que sembla que corresponen a aquests moment (es veu molt bé in situ aquesta forma de construir les parets). El 1366, amb el permís de Pere III, va passar a ser propietat i lloc de residència de Berenguer de Relat, senyor de la vila, i el 1532 al llinatge dels Requesens que, en construir el seu palau a la vila, el van abandonar.

Avui en podem veure una petita part amb unes parets que, gràcies a l’acció de membres del Museu, romanen en peu. Alguns dels seus elements es poden veure a la seu del Museu Municipal.

Les pintades fetes per brètols danyen contínuament aquestes restes, però no es pot actuar sempre perquè en cada actuació la pedra es va desgastant, amb perill de pèrdua de consistència.

Sant Pere de Romaní

Al cim d’un turó per sota del qual passa la riera Bonet, hi ha l’ermita de Sant Pere de Romaní, amb elements del segle IX, en la transició del preromànic al romànic. Documentada des del 1001, pertanyia al terme d’Olorda que, per la riera Bonet, arribava fins al riu. El 1916, s’annexiona al terme municipal de Molins de Rei.

Aquest conjunt, al llarg dels anys, ha sofert modificacions i al mateix temps destruccions i molta manca d’interès per part de les diferents parts implicades. S’hi ha fet moltes actuacions però cap per una bona reconstrucció.

Sembla ser que, després de tants anys de silencis i plans no consumats, hi ha una molt bona disposició de la propietat de Sant Pere de Romaní i l’Ajuntament perquè aquests patrimoni passi a Molins de Rei i s’iniciï una urgent actuació començant per la teulada.