Al Museu Municipal de Molins de Rei, espai Pintor Fortuny, 55, hi ha un espai força ampli on s’hi troben diferents elements que tenen relació amb la pagesia. Entre ells hi trobem eines, guarniments i altres objectes que formen part de la pagesia, molts d’ells que ja han passat a la història, amb la mecanització del camp.

Avui parlarem dels guarniments i dels oficis que en aquells anys eren del tot necessaris, tant pels animals de tir com dels guarniments que portaven els cavalls, matxos, mules, eugues i ases.

Per preparar aquests animals abans de tirar el carro era necessària una sèrie de guarniments molt característics, la majoria de cuir i ferro, com el collar, o guarniments dels animals de tir en forma de collar, fet de cuir i farcit de palla o de crin, al qual se subjectaven els tirants, i que servia tot plegat per a estirar un carruatge, arada i altra màquina de feina. La sofra o corretja ampla que passa per damunt del selló i que té a cada extrem una anella formada pel mateix cuir dins la qual passen els braços del carro, que són així sostinguts. El selló, bast molt petit, encaixonat a la part que toca l’esquena de l’animal, que serveix per sostenir la sofra. Els picarols, el cabeçó, peça de ferro en forma de mitja lluna que es posa damunt el nas dels animals de tir, que permet de controlar-los tot fent pressió amb les regnes. Les mosquiteres, les clàvies, argolles que servien per subjectar els braços del carro, les regnes, cadascuna de les dues corretges de brida amb què es governen els animals de sella o de tir o les brides, conjunt del fre, corretges que el subjecten al cap i les regnes. Avui, aquest munt de paraules pròpies només les coneixem els que encara hem tingut relació amb els equins ja des de ben petits i que ajudàvem de manera rutinària a l’hora d’enganxar l’animal al carro.

Un ofici molt important dins el món d’aquests animal era el baster que fabricava o adobava basts, selles i altres guarniments per aquest bestiar. Primer mesurava l’animal amb la cinta mètrica, comprovava la seva morfologia i li confeccionava a mida els guarniments.

L’altre ofici important era el ferrer que ferrava les ferradures als cavalls. Al llarg del pas de les carreteres que anaven a les ciutats hi havia els ferradors preparats per canviar o clavetejar en qualsevol moment una ferradura de s’afluixava o que s’havia perdut pel llarg camí. Tant ells, com els basters, venien a ser com uns petits tallers ambulants de reparació.

Aquests animals també necessitaven l’assistència de veterinaris o manescals que es desplaçaven a les quadres o cases particulars en casos de malaltia o de lesions. Els esquiladors eren els encarregats de tallar el pel i la crin.

Un altre ofici vinculat al món del cavall era el de carrosser o constructor de carros i carruatges. Els carros es venien al mercat nous, però sobretot de segona mà, a l’estar construïts amb fustes de qualitat. Duraven molts anys. Cada propietari se’l pintava al seu gust però els catalans, en general, no eren massa donats a pintar de coloraines llurs carros i es limitaven a donar-li periòdicament unes capes d’oli de llinosa, un bon conservant de fusta dels vaixells.

Avui dia, en molts pobles encara, celebren la festa grossa dels cavalls i carruatge, amb la celebració dels Tres Tombs, el dia 17 de gener o en altres dates, en record de la festivitat de Sant Antoni Abat. L’objectiu de la festa és també homenatjar els homes i les dones, que realitzaven les activitats de camp i el transport de mercaderies amb els seus animals de tir.

La tradició diu que sant Antoni, protector dels animals domèstics i de càrrega, guaria persones i animals obrant grans miracles; com a agraïment els genets i carreters guarnits amb els seus millor abillaments recorren els carres dels pobles donant tres voltes o tombs al voltant de l’església.

Com marca la tradició, els pastissers de Molins de Rei elaboren el tradicional tortell de Sant Antoni que es pot comprar a totes les pastisseries de la vila i quan es celebraven els Tres Tombs, també al llarg del recorregut per sufragar la festa.