El terme municipal de Molins de Rei, com altres indrets de la comarca del Baix Llobregat, té un clima apte perquè la natura es veu afavorida per la presència de l’aigua i una terra fèrtil, fet que s’ofereixi com un territori per a l’assentament humà. I això es demostra la notable quantitat de troballes arqueològiques conservades al museu municipal de molins de Rei, que acrediten que aquesta activitat humana, es mantingués de forma contínua en el decurs dels segles des del neolític.

Els antecedents de les masies els trobaríem en les villae romanes. Com aquestes, les masies es poden definir com a explotacions agràries aïllades on destaca l’habitatge, bastit en funció d’aquesta explotació.

La masia s’originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental degut a què eles propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim les terres i adoptaren la solució de dividir-les en les diferents cases agrícoles que acostumaven a estar regentades per una família que hi treballava i hi vivia.

Quan des del final del segle XV per mitjà de la Sentència Arbitral de Guadalupe (21 d’abril de 1486), es solventà el problema remença, aquest tipus d’explotació es generalitzà. La sentència extingia els mals usos, els abusos consuetudinaris i altres indrets que perjudicaven la dignitat humana dels pagesos, i fixava la nova situació jurídica d’aquests respecte a llurs senyors alodials: quedaven alliberats de l’adscripció a la terra, es garantia la seva llibertat personal i la possibilitat de disposar lliurament dels seus béns mobles, quedant en les seves possessions com emfiteutes, per tant continuaven subjectes als censos, lluïsmes, delmes, primícies i les parts convingudes en les collites, etc.

Poc a poc les masies s’anaren modificant. Durant els segles XVI i XVII, algunes comarques patiren els atacs de la pirateria i el bandolerisme. Les masies per a defensar-se es fortificaren.

Els antics pagesos de remença prosperaren econòmicament i embelliren els seus casals amb elements escultòrics i arquitectònics d’estil goticitzant.

En el terme de Molins de Rei hi trobem un seguit de masies, de les quals ja es té constància documental en dates més reculades. Algunes amb antecedents del segle XIII, com can Castellví, can Tintorer, can Planes i can Capellans.

Les masies eren edificacions aïllades que tenien terres de conreu adscrites. Constaven de dues o tres plantes, generalment amb teulades a dos vessants, però també n’hi havia d’un de sol, o de més complexes que emprenien la tipologia de planta basilical, en la que en alçat podia destacar un cos central més alt.

La planta baixa era destinada a dependències agrícoles, com ara les corts, galliners i estable per al bestiar.

La planta primera, el pis principal hi havia l’habitatge familiar.

I la planta superior i última es feia servir de graner, degut al corrent d’aire que afavoria tenir els grans sense humitat.

Altres instal·lacions al voltant de la masia eren:

• L’era, que servia per batre els cereals
• La cabana, per guardar-hi la palla
• I la font, pou o cisterna per a proveir d’aigua la casa i el bestiar.

Vocaburari:

• Alou: Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega senyorial.
• Emfiteusi: Contracte de cessió perpetual o per llur temps d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o altres prestacions a qui fa la cessió, el qual conserva el domini directe.
• Cens amb domini: Cens que correspon al senyor directe del predi establert en emfiteusi, amb els drets de fadiga i de lluïsme.
• Predi: Possessió immoble.
• Fadiga: Dret se prelació que té el senyor directe d’adquirir la cosa emfitèutica quan el senyor útil la traspassa a un altre per títol onerós.
• Lluïsme: Dret que es paga al senyor del domini directe quan s’alienen les terres i les possessions donades a emfiteusi,
• Delmes: Dret d’una desena part i, per ext., d’una fracció variable de la collita, que es pagava a l’Església, al rei o a d’altres senyors.
• Primícies: Prestació de fruits o bestiar que es donava a l’Església ultra el delme.