No sé què em passa, però enyoro les rebaixes. Vull dir les rebaixes d’abans, aquelles que obrien els informatius amb la imatge cada any, la cua de senyores (i algun senyor) entrant en estampida als grans magatzems per aconseguir les millors “ofertes”. La d’aquelles mateixes senyores (i algun senyor) que ficaven la mà en una muntanya de jerseis a un preu “molt rebaixat”. Perquè les rebaixes tenien rituals, però també mites: el més important era que les ofertes que valien la pena només s’aconseguien la primera setmana. Així que calia anar-hi aviat i trepitjar els talons dels de davant en estampida. Entre els rituals ineludibles també hi havia el de presumir del que s’havia comprat a les rebaixes. Autèntiques gangues, és clar, que generaven enveges profundes i enormes desconsols. Perduda l’oportunitat, calia esperar molt perquè tornés a arribar-ne una altra. En això també consistien les rebaixes: a seguir les dates exactes en què es produïen, dues vegades a l’any, i passar la resta del temps esperant que arribessin.

Des de la irrupció dels outlets i el Black Friday, tot és un embolic. Les rebaixes no s’acaben mai. O, el que és el mateix, n’hi ha a tot arreu, cada una (això sí) amb la seva lògica i calendari. A qualsevol cantonada i establiment pot aparèixer una oportunitat. A vegades passa que les rebaixes del gener perden força per culpa de les ofertes del novembre.

Ara ningú espera a les rebaixes per comprar-se aquelles sabates o aquella cafetera, sinó que són les sabates i la cafetera les que surten a buscar-te cada dia, amb els fulletons de propaganda a la bústia, amb “ofertes exclusives”. Tampoc podíem pensar que el Black Friday ens atropellaria amb força d’un tifó i encara avui dia som molts els que no entenem a què venen tantes ofertes. Tot ens vol fer creure que tenim més raons que mai per consumir quan en realitat tanta saturació d’ofertes, dies dedicats a rebaixes, etc, potser seran d’efectes contraris per la saturació.

Em pregunto on deuen ser les senyores (i algun senyor) de l’estampida d’abans. Potser també se senten nostàlgics/ques i acudiran, si ja no ho han fet, als grans magatzems, fidels als seus costums de tota la vida. Potser també són addictes als outlets, les vendes exclusives, les winter sales i, per descomptat, el Black Friday. O potser són a casa, clicant una vegada i una altra “afegir al carro”, comprant compulsivament coses que no necessiten. Tot i que a mi m’agrada més imaginar-les (i recordar-les) gastant en coses útils a meitat de preu aquests diners que han reservat a les rebaixes, com es feia abans.