Les fires de Nadal

Arriba el Nadal i amb ell la il·lusió. Les famílies fan mans i mànigues perquè no falti de res: la sopa de galets gegantins, el gall ben cuinat, el torrons... i els regals per fer cagar el tió. Sense oblidar les figures i els elements bàsics per fer el muntatge del pessebre. Això motiva els sorgiments de les fires, que conformen una plataforma insubstituïble de varietat, color i il·lusió. Algunes són ben antigues i no han faltat mai a l’escenari del poble. Unes altres han aparegut recentment, reclamades pels veïns, que s’han sentit despullats sense les ofrenes dels firaires.

Els pastorets

Als Pastorets catalans es troba de tot: tendresa ingènua, la incorporació d’elements procedents de la mitologia popular, el parafrasejament evangèlic, l’humor picaresc, la dramatització guimeraniana, la prosa consumista i el vers del conte la vora del foc.

El sincretisme dels nostres beneïts i mai prou recomanats “pastorets”º és total: no només per aquell suggestiu aiguabarreig de gèneres còmic-líric-dramàtic, sinó també per un novíssim tractament audiovisual i acústic i també un personalíssim tractament coreogràfic, “pastorets” que duen integrades cançons populars de Nadal, fins als que són totalment cantats o totalment recitats; “pastorets” que poden ser representats amb els clàssics decorats i conjurant llums i sons interns i externs, o poden ser experimentats només amb una esquemàtica decoració amb un senzill fons retallat i donant el pes de l’obra als jocs de llums exteriors.

“Pastorets” on conviuen pacíficament la barretina catalana i el torbant moresc, les calces de vellut, la faixa i la jupa per als pastors, les túniques i els mantells per als personatges bíblics.

Per als nostres pobles, els “pastorets” representen una escola d’art integral, un aglutinant d’inquietuds, un planter d’iniciatives i una experiència de convivència.

Pessebres vivents

A cadascun dels pessebres vivents que tenen per marc el territori català s’ha buscat tots els elements que conformen un pessebre vivent: escenaris naturals o urbans, els textos, l’escenografia i la música, pensada i escrita per a il·lustrar les diferents escenes en el context dels carrers i places dels pobles.

Tota la varietat que caracteritza els diferents pessebres fa que cada un d’ells tingui coses úniques i irrepetibles.

Aquesta mena de “sagrades representacions”, com també les “passions” i els “misteris”, van néixer a l’edat mitjana dins de les esglésies, com una amplificació, molt agraïda del poble, dels mateixos ritus litúrgics. Els nostres pessebres celebren no solament una tradició catalana i casolana, sinó sobretot un fet històric que, en la perspectiva de la fe, va canviar el rumb de la història del món. Els “Pessebres” de Catalunya són, certament, un fet català, però, és, abans de tot, la “celebració” del naixement i infantesa de Jesús, enfocat sempre amb la nostra tradició.

Concerts i cantades

En el transcurs dels temps hem celebrat les festes amb cantúries. I sempre hem anat a la recerca de sonoritats adients a cada festivitat. Ara ens trobem en temps de cançons, ritmes i melodies nadalenques i en els seus orígens de cançons de bressol. Les nadales des de temps ençà ja eren interpretades pels carrers de les poblacions muntanyenques, la vetlla de Nadal, o sigui la vigília. Una colla de jovent anava per les cases i des del carrer les cantaven. Era una manera de felicitar el Nadal. I a més, si es recollia algun present, més que bé. També era costum reunir-se a la vora del foc per explicar contes i llegendes. Els pastor baixaven de muntanya amb el bestiar, la nit de Nadal, per anar a adorar Jesús al punt de la mitjanit. I el jovent li cantaven cançons i nadales. A més de les cantades populars, ni hi falten els Concerts de Cant Coral o musicals amb Orquestra i Cors.

Nadal és, en definitiva, un temps per a la mainada... i un retorn a la nostra infantesa.