Les comes i altres signes de puntuació segons on es posen mereixen un breu comentari que crec que és interessant.

Els signes de puntuació són silenciosos però al mateix temps expressius. Són també l’oportunitat que es dóna al lector perquè pugui respirar mentalment. Una coma escrita al lloc equivocat equival al saltador del trampolí que es capbussa de cap i intenta respirar quan es troba sota l’aigua. Compte, doncs, amb les comes i amb els elements gràfics que esquitxen els textos per donar-los precisió i bellesa.

El magatzem bimestral Intelligent Life, que publica The Economist, ha inserit un estudi sobre els signes literaris més comuns. Així tenim que el signe d’admiració s’està imposant als textos, probablement emigrat de les pantalles dels mòbils. De la mateixa manera els punts suspensius van agafant un paper rellevant en la comunicació escrita. Però no el punt i coma, un signe híbrid i incomprensible sobre el qual el literat Kurt Vonnegut va dir que només era una manera de demostrar que l’escriptor havia anat a la universitat. Ara em ve present el Rajoy i les seves hosts (quina mena de pensaments em vénen!) quan, de manera exhaustiva ens van repetint: “De la Constitució no es tocarà ni un punt i coma.”

Em quedo amb la coma, un petit traç que pot salvar vides. Existeix la història apòcrifa atribuïda a Carles I que havia de sancionar amb la seva firma l’execució d’un noble que demanava la clemència imperial. L’ordre original deia: “Perdó impossible, complir la sentència”. Però s’atribueix a la bonhomia de Carles un petit truc consistent a firmar no sense abans haver canviat la coma de lloc fins a quedar així: “Perdó, impossible complir la sentència”. Si aquesta coma la va moure un rei, ¿per què tantes reticències d’un president per reformar la Constitució?

Al costat de la mobilitat dels signes de puntuació també hi ha les famoses errates. A la Guía pràctica del compositor tipográfico, un llibre del tipògraf Juan José Morato, nascut el 1864, en el qual adverteix que una sola lletra pot canviar tot el sentit. A vegades una simple titlla (accent) desvirtua les informacions, com en aquell anunci en castellà: “Necesito secretaria con ingles”.Totes les secretàries tenen ingles, però no totes poden dir que saben inglés.

En el món de la política hi ha titulars clarividents, com aquest d’una informació publicada en un diari de Madrid: “Muchos funcionarios han sido ascendidos por premiar sus vicios especiales”. Una vegada ascendits pels seus vicios ja se’ls exigiran els servicios. I hi ha errates més que famoses, com la que va haver de patir Blasco Ibáñez en el seu llibre Arroz y tartana, quan va sortir publicada la frase en castellà: “Aquella mañana doña Manuela se levantó con el coño fruncido”. Com canvia aquesta frase per una sola paraula, quan en realitat era: “Aquella mañana doña Manuela se levantó con el ceño fruncido”. Alejandro Dumas va veure com la seva celebèrrima La dama de les camèlies es convertia en una exòtica La dama de les camelles i al Teatro Real de Madrid els tipògrafs van anunciar la representació del drama L’expulsió dels moriscos per un indesitjable L’expulsió dels mariscos.

I així estem, ens volen fer creure que conscientment una coma és intocable, a diferència dels errors tipogràfics involuntaris, perquè si mirem certs programes electorals veurem que no només hi poden haver errors tipogràfics, comprensibles, però el que no és de rebut la quantitat de veritats que ens volien fer creure i a l’hora de la veritat són errors tipogràfics fets de mala baba.