Les festes romanes que se celebraven a finals d’any per honrar el déu Janus es dedicaven al culte de l’amistat i entre les pràctiques més comunes hi havia la felicitació als amics i familiars regalant branques d’olivera, monedes d’or o llaminadura. Aquestes celebritats de l’antiga Roma es cristianitzaren amb el pas dels anys i l’intercanvi de proves d’amistat evolucionà fins a convertir-se en el repartiment de regals i les targetes de felicitació.

Tot i la forta implementació que tingueren a l’últim terç del segle XX les postals de Nadal (ara a la baixa), aquesta pràctica és sorprenentment recent. La tradicional felicitació nadalenca va ser obra del britànic sir Henry Cole, un home de negocis londinenc que editava llibres infantils il·lustrats. L’any 1843 aquest noble anglès va oblidar-se de felicitar els seus amics i, pocs dies abans de Nadal, va encarregar al dibuixant John Horsley que li fes unes quantes il·lustracions nadalenques acompanyades de missatge “Feliç Nadal i feliç Any Nou”. Com que en va encarregar més de les que havia d’enviar, en Henry Cole va decidir vendre els excedents al preu d’un xíling la unitat (força cares, tenint en compte que per aquest preu a l’època es dinava o es sopava). La iniciativa va tenir tant d’èxit que l’any següent, la mateixa reina Victòria va desitjar bon Nadal als seus súbdits amb una felicitació com la de sir Cole.

Malgrat tot, l’autèntica expansió de la felicitació de Nadal no va arribar fins que no es va inventar el sistema d’impressió a color (fins llavors s’imprimien en blanc i negre i es pintaven a mà) i fins que la Penny Post, la companyia de correus de Gran Bretanya, va establir una tarifa diferent per a les postals que per les cartes amb sobre. Finalment, un home de negocis anomenat Louis Prang les va portar a Boston (Estats Units) i ràpidament es va estendre el costum de felicitar les festes d’advent amb postals arreu del món.

Des de llavors i fins ara, les felicitacions nadalenques han anat evolucionant considerablement. Molts encara ens recordem de les ja pràcticament desaparegudes felicitacions de l’escombriaire, el carter o el sereno, acompanyades d’uns rodolins en els quals es demanava l’estrena, més coneguda per l’aguinaldo (una propina que antigament demanaven els treballadors que no tenien paga extra). Avui dia aquesta pràctica s’ha perdut gairebé arreu per la desaparició de l’ofici (de serenos i campaners ja no n’hi ha) o bé perquè aquests serveis han quedat en mans d’empreses més grans amb molta rotació laboral (com ha passat en els escombriaires, per exemple).

Els protagonistes de les postals també han anat evolucionant, les imatges de la Sagrada Família –que van ser les úniques durant anys- han anat derivant en paisatges nevats, pares Noël de tots els estils i en totes les facetes possibles, ninots de neu, arbres il·luminats... I pel camí s’ha perdut en bona part la possibilitat de poder contemplar reproduccions d’obres d’art.

És paradoxal veure com al llarg de 181 anys (2024) el format, la gràfica, el disseny i fins i tot el suport de les postals ha evolucionat tant, i com el text es manté –tret de comptades excepcions- exactament igual al que va escriure l’any 1843 sir Henry Cole. El “Feliç Nadal i pròsper any nou” continua sent la frase per excel·lència de la majoria de postals que circulen avui en dia.

No és que una felicitació doni per fer massa literatura, però sí per més de les típiques i tòpiques sis paraules.

Avui dia, el que més s’estila són les postals personalitzades, és a dir, les que es fan a partir d’una fotografia o dibuix escollit.

Si sou dels que no us recordeu d’enviar les felicitacions al seu dia, podeu recórrer a les postals electròniques. Es tracta de felicitacions iguals que les convencionals que permeten a més afegir-hi efectes audiovisuals. Aquesta mena de postals es troben i s’envien per internet i en la majoria dels casos són gratuïtes. Però sigui com sigui la felicitació, si felicitem que sigui amb el cor. Que poc cor tenen les felicitacions comercials, felicitacions posades dins l’ordinador i només amb una tecla s’envien a molta gent, encara que aquesta et vingui amb el teu nom i diguin: “Sr. o Sra. .... li desitgem...” Fredes, molt fredes. Cap emoció em fa recordar aquella felicitació. Si això és desitjar bon Nadal, prefereixo no rebre’n cap.