El pessebre és la representació del naixement de Jesús. A partir de Sant Francesc d’Assís, que es considera el primer pessebrista, durant el cicle nadalenc es fa aquesta representació a les cases, a les esglésies, locals parroquials i en altres indrets diversos, amb figures generalment de fang o terracota, amb molsa, suro, etc...

Els personatges principals del pessebre són Josep, la Mare de Déu i el nen Jesús -divins- acompanyats de l’àngel anunciador, i del bou i la mula.

Segons l’evangeli de Sant lluc:

(...) A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del senyor, la glòria del senyor els envoltà de llum i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: “No tingueu por; us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posta en una menjadora”. I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor”.

Quan els àngels se’n tornaren al cel, deien entre ells els pastors: “Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber”. Hi anaren, doncs, tot seguit, i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-lo vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava dl que deien els pastors. (...)

Així, a l’entorn de les figures principals, els pastors també formen part i són figures cabdals del pessebre, que ens mostren uns personatges humils, senzills, que representen -per extensió- a tota la humanitat.

Precisament per aquesta participació en el pessebre, els pastors també són protagonistes de les cançons que expliquen el misteri de Nadal. Cançons -anomenades també nadales- que coneixem gràcies al treball de nombrosos folkloristes que les han recollit -majoritàriament- de tradició oral, amb més o menys variants, i les han editat en cançoners, aportant una riquesa en el llenguatge tan escrit com musical.

De les nombroses cançons referides als pastors, farem esment de dos cançoners i algunes de les nadales més populars. Del cançoner popular d’Aureli Capmany i Farrés (El Rabadà (Lo rabadà) i del cançoner Popular de Nadal de Joan Llongueres (L’àngel i els Pastors, El rabadà Joanet, La Pastora i La Pastora Caterina).

El text de cada una d’elles, a més de mostrar principalment la bonhomia dels pastors, de gent senzilla que al conèixer la bona nova volen anar a Betlem per adorar a Jesús, ens expliquen com vivien i també les seves debilitats humanes. Així fan referència, amb un llenguatge natural, sense artificis, simpàtic i alegre, a la climatologia de l’hivern- el fred i la neu-, al vestuari, a les menges, als animals que els acompanyaven... en fi, a la vida quotidiana, a través d’un diàleg entre pastors, o entre l’àngel i els pastors.

Diverses cançons també expliquen el paper anunciador de l’àngel, que té un paper rellevant i un lloc destacat en el pessebre.

Musicalment són melodies fàcils de recordar, algunes amb refrany que es repeteix i dona la oportunitat de ser cantades en grup o amb acompanyament d’instruments (com la guitarra o de percussió), i d’altres, sense refrany, de forma dialogant amb una cantarella com a resposta.