Fa olor de Nadal. Aquestes dates de l’any tenen una olor diferent, especial. És una olor que escalfa tant com l’abraçada de la persona estimada, que acarona com la brisa del mar una tarda temperada de tardor; que xiuxiueja com el vent aquestes paraules d’amor que un vol sentir sempre; que balla amb timidesa les cançons que no passen de moda; que recorda als que no hi són perquè estan lluny o perquè emprengueren aquell viatge que, tard o d’hora, abans o després, tots farem. Moments de felicitat i tristesa entremesclats, perquè aquesta és la realitat de la vida, aquest viatge ple d’aventures: interessants, alegres, complicades, tristes… en el que mereix la pena participar.

Fa olor de Nadal, perquè només en aquestes dates el perfum de la família es respira amb tanta força, s’impregna per cada racó de la casa, del carrer, de la botiga, del quiosc, de les taules on es beuen unes cerveses o es manté una entranyable conversa. Encara queden castanyes torrades fetes com abans, embolicades amb paper de diari que passen de mà en mà per no cremar-se. Joc de nens, nens grans que també volen jugar. De fons, se senten unes nadales.

Per Nadal es diu el que no sempre s’està disposat a dir. Surten aquelles paraules que en tantes ocasions es queden a la gola com els peixos enganxats en una xarxa. Surten de forma voluntària, sense vegonya, sense pensar en el que pensarà l’altre. Surten com si desafiessin la timidesa, perquè els cors s’obren com un llibre, es netegen amb la màgia que el propi aire que es respira conté, s’engrandeixen per poder acollir tot el que ha d’arribar amb el nou any.

La mirada del Nadal també és distinta. La bondat aflora i es deixa veure sense justificacions, sense aquell orgull agosarat que tantes vegades vesteix els gestos i els dies de les persones. Els ulls miren amb una tendresa diferent, com si en aquestes festes les màscares es poguessin treure sense por a ser jutjats, amb el repte de ser vistos com s’és i no com es vol ser.

Així hauria de ser el Nadal. Pensar que és la celebració del naixement de Jesús, admirant amb emoció el belem instal·lat a la plaça o en un racó de la casa. On, cada any, rememorem el que de petits vam admirar: el nen que es resguarda amb la calor del bou i la mula, amb Maria i Josep. Uns Reis mags que recorren el camí amb els seus camells guiats per una estrella per a oferir or, encens i mirra al nadó acabat de néixer. El Nadal és record, és l’ahir portat a aquest present perquè no se’ns oblidi que no estem sols; és la recollida del fruit després d’haver sembrat. Cadascú en el seu propi pessebre.

El Nadal no són només compres i tiberis, encara que sigui el que més abunda en aquestes dates. L’olor de les botigues o el dels resaturants és molt distint al que es respira en els carrers o en les cases. Observeu-ho. Fa olor de Nadal, al perfum que porta la gent de bé. Fa olor, simplement, a amor.