Al Museu Municipal s’hi troba una bona col·lecció de monedes antigues sent de destacar unes de molt significatives per la importància testimonial d’uns moments determinats de la nostra pròpia història.

Començarem per les monedes ibèriques que van ser trobades en el poblat ibèric de Santa Creu d’Olorda. Les dues són un as de bronze, unes monedes que imitaven les romanes d’aquella època. En una banda hi ha una cara i en l’altra el típic cavall i el genet amb la palma de la victòria i, a sota, el nom ibèric de la tribu a què pertanyia –en aquest cas als laietans, la tribu que habitava aquesta zona i també el Puig d’Olorda fa uns dos mil anys.

Una altra moneda a destacar és una de romana trobada a la vil·la romana de Can Pedrerol de Baix de Castellbisbal. Es tracta d’un as de bronze amb l’efigie de l’emperador romà Sergi Suplici Galba, proclamat emperador l’any 68 de la nostra era, a la mort del tristament famós emperador Neró.

A més de l’important testimoni cronològic que aporta de l’estada dels romans a casa nostra, destaca pel fet que estigui feta contramarcada –com poques- amb la inicial de l’emperador Vespasià que va succeir Galba. Per aquesta operació de contramarcar una moneda amb el segell del nou emperador, aquesta era revaloritzada i esdevenia de curs legal.

També hi ha exposada al Museu una antiga moneda de plata del personatge que, des de l’edat de 12 anys, va ser el primer comte-rei de la corona catalano-aragonesa, Alfons I de Catalunya, avi del que seria el rei Jaume I impulsor de la construcció del rec i els molins hidràulics que donarien origen a Molins de Rei.

Són interessants unes antigues monedes conegudes pel nom de “pellofes” o “pellerofes” pel seu testimoni històric que ens donen. El seu ús data del segle XIV i es perllongà, almenys, fins al segle XVIII. El seu servei es limitava tan sols pel pagament al cor de l’església. Les més antigues eren de plom però, posteriorment, es van fer de llautó i molt primes, per la qual cosa generalment només eren encunyades d’una sola cara amb el distintiu del municipi o de la família a qui pertanyien.

Les que hi ha al Museu procedeixen de l’arxiu de la família Requesens, de Molins de Rei. Eren les monedes amb què aquesta família pagava els serveis del cor de la Reial Capella del Palau de Barcelona. Representen la cronología de diverses generacions de la família Requesens, senyors de la vila i, al mateix temps, són el fidel testimoni de dues famílies més que, per enllaços matrimonials, s’hi entroncaren.

Les més antigues d’aquestes “pellofes” té impresa una torre, el símbol dels Requesens i podria correspondre al període entre els anys 1430-1526. A la segona “pellofa” s’incorporà també la Creu de Santiago, símbol de la nova família Joan de Zúñiga i Estefania Requesens (1526-1577).

D’aquest matrimoni nasqué Lluís de Requesens que, en casar-se va tenir diversos fills, entre ells Méncia de Requesens, la qual es casà amb Pere Fajardo, marqués de Vélez que l’any 1577 heretà el patrimoni dels Requesens. Així queda reflectit en la tercera d’aquestes “pellofes” en la qual, en un escut quarterat, té acunyat a la part baixa el símbol dels Requesens, a la part alta el de la família Fajardo i, com a fons, la Creu de Santiago, distintiu dels Zúñiga, tot reunint en una sola “pellofa” el símbol de les tres famílies emparentades. El seu ús es perllongaria almenys fins l’any 1632, data que porta encunyada aquesta tercera moneda dels senyors del Palau de Molins de Rei.

Cada moneda ens porta a un part del nostra història. Les que hem esmentat i la resta de la col·lecció les podem veure en una de les vitrines del Museu Municipal, carrer Pintor Fortuny, 55.