L’oli d’oliva és, sens dubte, l’ofrena més valuosa que la cultura grecollatina ens ha deixat als països de la Mediterrània.

A banda de ser un aliment fonamental l’oli d’oliva era considerat un producte bàsic en medecina, higiene i cosmètica. Actualment hi ha una recuperació d’aquests usos.

L’oli d’oliva és un element fonamental en la cultura mediterrània. L’origen del conreu de la olivera es remunta a fa més de 6.000 anys i resten indicis del seu ús encara més antics. De fet, molts pobles de la Mediterrània basaven la seva economia en el comerç de l’oli d’oliva. Se sap que l’oli d’oliva no era tan sols un element clau en l’alimentació d’aquests pobles, sinó que, el seu ús tenia moltes altres aplicacions pràctiques –terapèutiques i cosmètiques- i de tipus simbòlic com les ofrenes als déus o la unció dels nadons. L’Església catòlica el té present, encara avui, sobretot en el sagrament de la Unció dels Malalts.

L’oli d’oliva era també de primera necessitat en les llànties per a la il·luminació domèstica i un element bàsic en la majoria de receptes descrites al primer llibre de cuina conegut, elaborat pels romans.

D’aleshores ençà, ha continuat sent un dels productes diferencials de la cuina catalana, i en tots els països de la Mediterrània, de manera que en el darrer segle, les seves virtuts organolèptiques i de salut, n’han escampat l’ús a la resta de països desenvolupats.

L’oli d’oliva no és solament una font de plaer sensorial, també un element cultural perquè és un signe d’identitat de la cultura gastronòmica catalana.

En tractar-se d’un suc natural, el de les olives permet l’apreciació màxima de les propietats organolèptiques, cosa que el converteix en únic. Així mateix, presenta un valor culinari molt superior a qualsevol altre tipus d’oli i el seu ús per a la preparació, l’amanit, la cocció o la fritura de plats diferents no ofereix alternativa des del punt de vista gastronòmic.

A la cuina, l’oli d’oliva verge presenta infinites possibilitats. Ideal pel seu sabor, aroma, color i textura, s’integra a la perfecció en qualsevol tipus de preparat culinari, des de la cuina més senzilla i tradicional, fins a les més elaborada i sofisticada i les més innovadores.

Es tracta també d’un dels ingredients indispensables a la reconeguda dieta mediterrània.

La seva privilegiada composició, rica en àcid oleic, així com en vitamina E i en diferents compostos antioxidants, fa que presenti un efecte beneficiós per a la salut, efecte avalat per nombrosos estudis científics que demostren que el consum diari i habitual d’oli d’oliva verge contribueix a la prevenció i a la reducció del risc de malalties cardiovasculars, entre d’altres.

En el mercat podem trobar 3 categories d’olis d’oliva:

Oli d’oliva verge extra. Es tracta d’un oli d’oliva de categoria superior obtingut directament de les olives i només mitjançant procediments mecànics. És l’oli de més qualitat, amb unes propietats organolèptiques (aroma, sabor...) excepcionals, sense defectes i amb totes les vitamines i les substàncies antioxidants naturals de l’oliva.

Oli d’oliva verge. Oli d’oliva obtingut també directament de les olives i només mitjançant procediments mecànics. Aquest tipus d’oli s’obté de la mateixa forma que l’extra, raó per la qual conserva totes les vitamines i substàncies antioxidants naturals de l’oliva, però és menys excepcional.

Oli d’oliva refinat. Aquest tipus d’oli conserva menys vitamines i substàncies antioxidants que els dos anteriors ja que es perden en part durant el tractament de refinació.

Aconseguir la qualificació d’oli verge extra comporta el rigorós compliment d’una sèrie de requisits que comencen al camp, amb les oliveres i la collita i la manipulació de les olives.

Les olives han d’estar en el seu punt òptim de maduració en el moment de la seva recol·lecció; han de ser bona qualitat, sense defectes ni alteracions i tot el procés d’elaboració i d’extracció s’ha de dur a terme en condicions adequades.

Catalunya té uns olis d’oliva excel·lents, diferents en color, sabor i aroma segons les comarques. A Catalunya hi ha cinc DOP (Denominació d’Origen Protegida): Les Garrigues, Siurana, Oli de Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià i Oli de l’Empordà. I dintre de cada DOP hi trobem una gran quantitat de Cooperatives Agrícoles que en venen. Venen oli de qualitat. Acostumem-nos a comprar-n’hi i que l’oli verge extra, sobretot, sigui el nostre oli. Nosaltres mateixos, el nostre paladar i el nostre organisme ens ho agrairà.