Al Museu Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell) es conserva un objecte molt peculiar. Es tracta d’un instrument del 1885 fet amb tota mena d’aparells estranys. Potser en veure’l us pugui semblar una joguina, però “la carabasseta” és una peça clau de la història de la Música Catalana.

Pau Casals i Defilló, nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876 i mort el 22 d’octubre de 1973.a San Juan de Puerto Rico, va passar a la història com un dels músics a Catalunya amb més repercussió i transcendència a escala mundial. Artistes de les més altes esferes van lloar la seva obra i talent, entre ells el famós músic austríac Fritz Kreisler -també violoncel·lista -, que va batejar Casals com “el rei de l’arquet”. Una de les coses que feien de Casals un músic innovador capaç de sorprendre constantment el públic era, segurament, la seva persistència i constància. Aquesta passió que tenia pel violoncel només va desaparèixer amb la seva pròpia mort. Prova d’això és la famosa resposta que Casals va donar al periodista George Callin, qui va preguntar al músic -als seus 93 anys- per què seguia estudiant violoncel tres hores al dia. Pau Casals va respondre: “Ara estic començant a millorar”.

A l’edat de cinc anys, Pau Casals ja estudiava piano, flauta i violí, amb la incansable ajuda del seu pare, qui també era músic. Als sis anys va fer la primera composició com a regal per la seu padrí. Però el punt d’inflexió de la vida del músic va arribar als 9 anys. Aquell dia de l’any 1885 un grup de música ambulant -anomenat Els Tres Bemoles- van visitar El Vendrell, i un joveníssim Casals es va quedar bocabadat amb els seus excèntrics instruments, fabricats amb tota mena d’objectes. Però el que realment va robar-li el cor va ser un instrument creat amb una escombra i una corda. Tanta era la seva il·lusió, que el seu pare i el barber del poble van decidir regalar-li un instrument creat amb una carabassa buida que servia de caixa de ressonància, un cap de fusta, una clavilla, un batedor i una corda.

L’instrument que mesurava 67 cm, va passar a la història com la carabasseta i es coneix per ser el “primer violoncel de Casals. Actualment es pot veure al Museu Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell), a la mateixa població on va néixer el músic i l’instrument. Sembla quan se’l mira ens fa recordar la melodia d’El cant dels ocells... Sense la carabasseta, qui sap l’hauríem escoltat mai a través del seu violoncel.

Tres dades són importants a la vida de Pau Casals:

-Un accident que va patir a la mà esquerra va estar a unt de posar fi a la seva carrera l’any 1901. Els metges van pronosticar que no recuperaria la mobilitat completa de mans i braços, però després de 4 mesos d’esforç i exercicis, el músic es va refer.

-Casals va tocar davant de grans personalitats. Una de les més destacables va ser John Fitzgerald Kennedy, per a qui el músic va oferir un concert a la Casa Blanca quan era president dels Estats Units, l’any 1961
-El 1971, als 95 anys, Casals ca compondre l’himne de les Nacions Unides. El 24 d’octubre del mateix any va ser guardonat amb la Medalla de la Pau. Va ser durant aquest acte quan va pronunciar el famós discurs: “I am a Catalan” Soc català.