Sant Galderic o Galdric és encarar el patró de la pagesia de Catalunya (antigament ho fou Sant Blai). Els sants Abdon i Senén “sant Nin i sant Non” són els patrons dels hortolans; Sant Medir ho és dels pagesos de Barcelona i del Vallès. Mentre que Sant Isidre ho és de tota la pagesia hispana.

La festa de Sant Galderic o Galdric s’escau el dia 16 d’octubre, quan s’ha acabat la verema i totes les terres, pràcticament han estat llaurades i els cereals sembrats. Segons la tradició Galderic era fill de Tolosa de Llenguadoc (Catalunya Nord), va néixer l’any 830 i fou canonitzat l’any 990 durant les sessions del Concili provincial de Narbona. Atesa la seva enorme fama de taumaturg, les seves relíquies foren dutes al Rosselló i venerades a partir del 1014 al monestir de Sant Martí del Canigó per disposició del comte Guifré II de Cerdanya, on hi foren guardades fins que l’any 1654 es produïren importants batalles al Rosselló i fou quan es determinà d’enviar les relíquies del sant pagès al monestir barceloní de Sant Pau del Camp, on hi romangueren fins l’any 1902, any en què foren retornades al Canigó, arran de la restauració del cèlebre monestir animada pel bisbe de Perpinyà, monsenyor Carselade du Pont.

La tradició religiosa de Catalunya atribueix molts miracles a Sant Galderic. Per exemple, s’explica que havent ordenat el sant als seus mossos que fessin la batuda del blat aprofitant que el dia era completament serè, en començar la tasca el cel s’ennuvolà i es girà un temporal tan fort que, en veure perillar la collita, Sant Galderic es posà a pregar devotament fins que el temps s’asserenà, però el serè només s’esdevingué damunt l’era on estàvem esteses les garbes de la collita de Sant Galderic, mentre que a la rodalia hi caigué tanta aigua que féu impossible la batuda del gra a les eres dels masos veïns, tal com es recull en la lletra d’uns antics goigs de l’any 1627:

Volgué Déu omnipotent,
en temps de gran tempestat,
que vostra era y forment,
tingués gran serenitat,
per a que vist lo miracle,
tots a Vós respectessin”

Fou molt popular a casa nostra l’anomenada “alenada de Sant Galderic”, així dita pels pagesos per referir-se a les pedregades violentes; una expressió que vindria del fet que uns veremadors rossellonesos es mofaren de les prèdiques de Sant Galderic i li manifestaren que ells no tenien altre déu que el vi que duien en llur barral. Fou llavors que Sant Galderic, indignat, alenà damunt del barral i el vi començà a fer bromera i sobreeixir fins enfilar-se al cel, on es formà al moment una espessa nuvolada i tot seguit caigué una forta pedregada, amb les pedres com ous de gallina que arrasaren totes les vinyes del Rosselló. Davant d’aquest fet tan extraordinari, els vinyaters es convertiren al cristianisme i, encara avui, quan cau una forta pedregada es fa esment de l’alenada de Sant Galderic.

De uns goigs antics dedicats al sant, n’hem extret aquestes estrofes:

Vetlleu pels nostres camps,
i vinyes, grans o petites:
protegiu-nos les collites
contra la pedra i els llamps.

Amb la vostra santedat,
ennobliu les pagesies
pels que us tracten tots els dies,
ajudant-les de bon grat.

Oh, poderós Sant Galdric
al pagès que en vos confia
envieu-li cada
protecció i ajut d’amic.

(Aquestes estofes corresponen als goigs Glòria al benaurat pagès St. Galdric, amb dibuix d’Adrià Blasco, textos de Frailuro i música de M. Eugènia Sala).