A Espanya, els dissabtes a les 15,30 de la tarda, després del Telediario, es veien dibuixos animats. Primer van ser Heidi, Marco i El perro de Flandes, fins que es va començar a jugar per la producció nacional a principis dels 80. Va ser l’època d’esplendor de Claudio Biern Boyd, anomenat el Walt Disney espanyol, que ha passat a ser el creador o productor de sèries inoblidables per a tota aquella generació com Ruy, el pequeño Cid, la volta al món de Willy Fog, David el Gnomo i D’Artacan i els tres gosqueters, que avui, 9 d’octubre, es compleixen 42 anys de la seva primera emissió, per TVE, el 9 d’octubre del 1982.

Aquesta sèrie de dibuixos animats va ser creada per BRB Internacionat i l’empresa japonesa Nippon Animation el 1981 basada en la novel·la d’Els tres mosqueters d’Alexandre Dumas. La sèrie va ser premiada per la crítica amb la medalla de bronze en el Festival de Cine i Televisió de Nova York. Va tenir un llarg recorregut a fora i va ser emesa en més de cent països, a més de ser traduïda a 30 idiomes, entre ells al català. Les aventures d’Artacan –el nom del protagonista era el resultat de la contraccció entre la paraula can (gos en castellà) i d’Artagnan, l’heroi de Dumas; arran del seu èxit es va comercialitzar tot tipus de marxandatge, des de camisetes, gorres, cromos i adhesius. Vist l’èxit, se’n va fer una segona part, titulada El retorno de D’Artacan.

El protagonista de la sèrie és D’Artacan, un gos que amb el seus tres amics, Amis, Pontos i Dogos serveix a la monarquia francesa. Està enamorat de la gossa Juliette, la donzella principal de palau, i amb ella descobreix una trama que implica Milady, una pèrfida gata espia, i els brivalls el comte de Rocheford i el cardenal Richelieu. Malgrat el seu origen humil, gràcies al seu bon cor i al seu domini de l’espasa, aconsegueix complir els seus somnis: esdevenir un mosqueter respectat i la gosseta estimada.

La sèrie té un toc humorístic, propi del públic infantil al qual va dirigida, com per exemple en els combats plens de gags i caigudes, el nas del gos que es posa vermell quan està emocionat, el carácter hedonista o exagerat dels mossos mosqueters i els embolics que se succeeixen al llarg dels vint-i-sis episodis.

Després de D’Artacan y los tres mosqueteros , l’empresa BRB va mantenir l’aposta de divulgar i popularitzar entre els nens clàssics de la literatura a través de l’animació amb La vuelta al mundo de Willy Fog (1983), basada en l’obra de Jules Verne La volta al món en vuitanta dies. També es tractava d’una coproducció nipona, i la sèrie va ser també un fenomen de masses entre una audiència infantil, que tampoc tenia massa oferta –no hi havia canals temàtics- d’on triar. Les dues produccions de BRB, a més, mantenien una factura i estètica similar: animals que actuaven com si fossin humans. Seguint aquest mateix concepte es va emetre un any més tard, el 1984, les aventures de Sherlock Holmes, també en animació.