L’antiga riera de Mariona naixia als turons de sobre la vila, per l’indret de l’actual escola Bernat el Ferrer, aleshoires ocupat per ben cuidades vinyes. Des d’allà, l’aigua de les pluges baixava per pronunciats pendents dels vessant d’aquests turons, abans d’arribar a la plana del fons on es formava la sinuosa riera entre canyars i terrenys cultivats. Un pont de sota la via del tren donava pas a l’aigua de la riera que, sempre per la superficie, continuava el seu curs creuant la carretera i, entre canyes i els camps de cultiu, arribava al riu. Quan posteriorment s’urbanitzà la zona de les Conserves, en traçar els nous carrers de Joan Maragall primer i de Pep Ventura després, el pas obert de la riera va ser rigurosament respectat entre els edificis que s’anirien construint en els dos carrers.

Si bé avui el pas de les aigües fluvials està canalitzat a través de la xarxa de clavegueram, encara són en el record les inundacions que la riera de Mariona provocava en aquest punt de la carretera. El tram que des de la carretera va en direcció al riu, actualmente és el carrer Menéndez Pelayo.

L’edificació de més cases al llarg de la carretera seguia progressant i amb el temps arribaria a l’alçada de la riera de Bonet, que la creuava.

De totes les torrenteres que irrompien a la carretera, aquesta era la més important. Naixia en el vessant sud d’entre el turó de Can Ribas i el Puig d’Olorda. Amb abundants fonts al llarg del seu recorregut, aviat recollia l’aigua sobrera de la Font de Can Farrés. Seguia per la torrentera de fort pendent i més avall s’escolava l’aigua de la Font del Manelet, i encara per un altre vessant s’afegia a la de la Font de Tartana de Can Bofill.

Continuava avall pel fons del torren on, primer la Font de Can Vilagut i tot seguit la de Can Graner, enviaven l’aigua sobrera de regar els hortets. Encata més avall hi havia la Font del Capellà i just arribar al pla, la Font del Rajolí, sota mateix de Sant Pere de Romaní.

La riera, després d’un espectacular salt de l’aigua, seguia ja de forma planera i per sota del pont de la via del tren continuava entre canyars i terrenys de cultiu, creuava la carretera per un pont de tres arcades i arribava al riu.

Amb tantes fonts, el cabal de la riera es mostrava força present segons les èpoques de l’any. Però era en temps de pluges quan la riera es feia notar. Sempre entre muntanyes de fort pendent, des del Puig d’Olorda fins al pla, es recollia un important cabal que irrompia amb força arrossegant brosssa, pedres i terra que en moltes ocasions tallava la carretera. En urbanitzar-se el nou barri de la Riera Bonet, el llit de la riera, gairebé sec, seria el seu accés directe de la carretera. El primer carrer de cases s’edificaria paral·lel a la riera, que es conservaria oberta molts anys.

Quan finalment la riera es canalitzaria soterrada, es transformaria en el carrer que fins a la carretera porta el nom de la Riera Bonet. Amb la canalització també del tram de la riera des de la carretera al riu, desapareixia totalment el pas obert de l’antiga riera que es transformaria en l’actual carrer del Llobregat, un important accés al polígon industrial del Pla.

És de destacar la importància que han tingut tots els antics passos naturals de les aigües pluvials en el desenvolupament urbanístic de la vila, la majoria dels quals han esdevingut importants carrers de Molins de Rei, com el carrer Verdaguer (La Riera), el de Boters, el carrer Esperanto, el de la Raseta, el de la riera de Mariona i el de Menéndez Pelayo, el de la riera de Bonet i el del Llobregat que, malgrat tot, si bé soterradament, tots continúen evacuant les aigües pluvials de la part alta de la vila.