Goigs en llahor de la aparició de Sant Miquel Arcangel,
qual festa celebra l’església en lo dia 8 de maig
(actualment es celebra el 29 de setembre), compost pel celebrat
Dr. Francesch Vicens García, Rector de Vallfogona

El dia 2 de setembre es clausurà l’Any de Francesc Vicens, Rector de Vallfogona, de qui en vaig parlar en l’anterior curs amb motiu dels actes celebrats recordant el centenari de la seva mort a Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) el 2 de setembre del 1623. En matèria de goigs, destaquen justament el fet de les aparicions de sant Miquel Arcàngel i que siguin els únics inqüestionablement seus i dels quals avui voldria explicar els orígens de la devoció a l’arcàngel.

La tornada diu així:

“Puix sou capità esforsát
del eczercit del Senyor:
defensens vostre valor
Miquel, arcàngel sagrat.”

Tres són les aparicions, reconegudes cap al segle XVII, que indiquen el desig del sant arcàngel de baixar a la terra i fer-se present per “amor als cristians”, com diuen els goigs. Les tres aparicions compten amb grans monuments conservats fins a l’actualitat.

La primera té lloc en una cova del mont Gargano, prop de la costa oriental d’Itàlia, quan servia de refugi a un brau que espantava els habitants de la comarca per no poder combatre’l. Per consell dels eclesiàstics propers, il·luminats per sant Miquel, tres dies d’oracions i dejunis de la població van fer que s’anul·lés la presència de l’animal. Una processó d’agraïment a l’arcàngel i el projecte de dedicar-li un temple integrat en la cova es van fer realitat.

Encara ara, Gargano és objecte de pelegrinatges que recorden sant Miquel, i com canten:

Ab solemne professó.
Lo bisbe á la cova acut.
Com li haveu aparegut
A tots donà relació:
Restá aquell lloch dedicat
Pera temple en vostre honor.

La segona està situada al famós mont Saint-Michel, de Normandia, que porta ostentosament el seu nom. El cas és que un bisbe benedictí va rebre el seu auxili en un episodi de malaltia en quedar-se aïllat al monestir i va suplicar-li que l’ajudés. Igualment va demanar que també protegís els pelegrins que, en la seva caminada cap al monestir, patien les inundacions que el terreny propiciava periòdicament, en quedar el monestir volta d’aigua com una illa gran part del temps.

La tercera aparició se situa a la gran mola romana que l’emperador Adrià, l’any 135, va aixecar amb la finalitat de fer el seu mausoleu personal i familiar. L’any 590, durant una gran epidèmia de pesta que va assolar la ciutat de Roma, el papa Gregori i va veure l’arcàngel sant Miquel al capdamunt del castell embeinant la seva espasa, cosa que significava l’acabament de l’epidèmia.

Per commemorar aquesta aparició, va coronar el castell amb l’estàtua del “Sant Àngel...on cessant la pestilència/ eixugareu lo coltell”, que recita el rector de Vallfogona- El castell de Sant’Angelo és un dels edificis més imponents i amb més història d’Europa.

Uns goigs sobrevalorats d’històries, devocions, llegendes i admiracions. Actualment, el nom de Miquel, que aquests dies felicitem, ens ve a la memòria la figura atlètica i emblemàtica del sant Miquel que trobem a l’església de Molins de Rei.

Felicitats Miquels i Miqueles, encara que avui dia els noms que es posen, pocs continuen la tradició de posar el nom del nostre patró.