Molt o poc és difícil de mesurar-ho si no s’acompanya duna referència que permeti valorar què és poc i què és molt. Potser això sigui fàcil quan es parla de quantitats que tenen ja un estàndard o referent tot i que caldria considerar si les quantitats fixades són prou significatives. Si es diu molts diners, poden ser mils o bé molts milions. I pocs diners uns cèntims o uns pocs milers d’euros. Tot, en aquest món, sembla prou relatiu i tot és qüestió de donar-li un valor o altre.

Quan un escriu o parla, es tracta sols d’això, d’un pensament, d’una reflexió que cadascú la pot interpretar d’una manera o altra segons el valor que li dóna. I això, és clar, és una valoració molt subjectiva d’acord amb allò que hom cerca en la lectura o audició. Per a uns pot ser molt allò que es diu i, per a altres, poc perquè busquen més informació de més interès d’allò que allí s’exposa. La mida entre poc o molt queda, doncs, en funció de la valoració que se’n faci en cada cas. Segur que hi haurà qui en farà una lectura que s’atansa a la seva aspiració informativa. Altres, que la lectura o audició no arribarà a satisfer l’avidesa d’informació a la qual aspira. Segur que el comentari llegit o escrit és sols així, un comentari que té un condicionament propi.

Allò que es diu ara, que uns ho veuen amb bons ulls i altres amb ulls menys generosos. El que llegim o sentim ho valorem de diferent manera, si arriba o no a satisfer la informació que volem o ens plau la forma i el fet de com es tracta i allò que es diu, bé que sigui o no vital per allò que interessa. A la ràdio, i parlo ara de Ràdio Molins de Rei, la Ràdio Nostra, hi pot haver espais i temes que ens agraden o ens interessen i, d’altres, que no ens interessen tant o bé que senzillament no ens agraden. La bondat o la no bondat d’un espai no sempre està en la qualitat pròpia del mateix, sinó també en el valor que té per a cada un en un moment determinat. Pensem que al darrere de cada espai, de molts d’ells, a més dels professionals del medi hi ha un seguit de persones no professionals, vocacionals, als quals encara que se’ls ha d’exigir el màxim respecte i dedicació en el que fan, també hem de pensar que amb la seva actuació enriqueixen les nostres ones i donen a conèixer inquietuds que, d’una altra manera, no podrien veure la llum.

Diuen: “Se n’ha de saber molt per sortir a la ràdio.” Saber-ne molt no vol dir que s’hagi de tenir una dedicació absoluta a un món que gira al voltant d’un entorn que amplia el camp de possibilitats. Saber-ne molt equival a dir, a expressar-se sincerament amb l’esforç de la bona voluntat. A la nostra Ràdio hi trobem gent de tota edat. Gent gran que atresora un gran cabal d’experiència, i gent jove, amb una empenta i un cabal de coneixements, que ja voldrien professionals d’altres rams.

Se m’acaba el temps, raons de minutatge. Només vull ressaltar que si Ràdio Molins de Rei és la Ràdio Nostra és per la gran quantitat de persones que hi treballen i hi col·laboren.

Feliç retrobament de tots i totes en la Festa de la Ràdio Nostra.