De totes les celebracions populars que copen el calendari, cap com les Festes Majors identifiquen als pobles i a les comunitats que les organitzen, les viuen i les gaudeixen,

La participació ciutadana, les ànsies de mostrar el més tradicional i distintiu del lloc, i la voluntat de compartir una alegria comuna converteixen les Festes Majors en els millors dies de cada any, aquells en què les famílies tornen a reunir-se al complet a casa, es preparen exquisits i típics menjars, els carrers s’engalanen i es dilueixen els límits de les passions.

Moltes de les tradicions d’abans encara es conserven avui dia. Una que no pot faltar és la sardana, el ball denostat pel franquisme que arribà a identificar-se com la dansa nacional catalana, ha perdut popularitat. Les audicions de cobles i els concursos de colles segueixen formant part del record del paisatge de les Festes Majors, però el carácter pausat i disciplinat d’aquesta dansa ha fet disminuir la seva pràctica. No obstant, parlar de la decadència de la sardana seria inexacte. En aquest segle es continuen fent audicions i balls de sardanes, però d’una manera més espaiada.

En canvi la tradició de diables i animals fantàstics trobà en les cercaviles de foc una expressió acord amb les demandes de risc i espectacularitat del temps. El correfoc s’ha estès vertiginosament per la geografía catalana des que s’organitzà el primer en les festes de la Mercè de Barcelona de 1980, a la part que els pobles anaven batejant les seves noves bèsties de foc.

Altres poblacions ressuscitaven les seves bèsties, com les mulasses, que a vegades no escupen foc, però ballen i culegen al so de la música. Les bèsties començaren a aparèixer en les festes dels corpus medievals i, amb o sense foc, participaven en les festes.

La major participació popular i la presència del foc en nombrosos actes ha significat un augment de dispositius de seguretat en les Festes Majors.

Les processons en honor del patró o patrona, encara hi ha alguns pobles que conserven la tradició, però la majoria s’han perdut, amb l’augment de balls folklòrics d’aquí i d’allà, alguns rescatas de l’oblit.

El ball de bastons és un dels que més ha quatllat fins al punt d’estar present, en les seves molt diverses formes, en la majoria de les Festes Majors.

Les matinades, aquesta cercavila de grallers a l’hora de l’alba per part dels joves i recordar-li que segueix o comença la festa. A Molins de Rei hi ha el despertar del Miquel de l’Any amb gran profusió de coets per donar pas a l’inici de la festa.

Avui es porten les empalmades o com passar la nit en vela per part dels joves i l’aixecar-se tard dels més grans que durant la nit han cremat toxines ballant.

Gegants, capgrossos, comparses, diables, dracs o mulasses, grups de balls folklòrics i castellers desfilen, brinquen, dancen pels carrers dels pobles per recordar el motiu de la festa. El cercavila es dirigeix a l’església o al lloc de processó i recluta gent per als actes festius programats al voltant dels símbols identificatius del poble al so dels compassos de la banda o de les notes dels grallers.