El seu amic Tomeu s’ha comprat per al lavabo una aixeta intel·ligent que té una “funció de degoteig”. Quan se l’activa, l’aixeta emet intermitentment el soroll característic d’una gota a l’estavellar-se contra la superfície del lavabo.

És formidable -diu el Tomeu a l’ensenyar-se-la ,perquè fa el mateix que una aixeta espatllada, però sense gastar aigua.

Davant el seu gest de sorpresa, afegeix que ell està acostumat a adormir-se amb aquesta musiqueta perquè les aixetes de totes les cases on ha viscut des de la seva infància tenien aquest problema. Després li pregunta si ell no troba a faltar aquestes coses i li diu que no, que a ell el degoteig el posa nerviós, tot i que, pensant-ho bé, té una mica de nostàlgia dels televisors que feien ratlles. Ell les estava esperant amb certa inquietud perquè solien ser molt inoportunes.

-És que una vida sense ratlles -assegura el seu amic- és una vida plana. S’hauria de comprar una tele amb aquesta funció.
-No crec que existeixin-diu.
-Existir, existeix tot, la qüestió és saber-ho buscar.

Quan arriba a casa, busca a Google “televisors amb ratlles” i troba un munt de consells per eliminar-les, però cap per obtenir-les Amb la qual cosa descobreix que les ratlles encara existeixen, tot i que el seu aparell no les produeixi. Aleshores, entra la seva dona i li diu que s’ha d’avisar el lampista perquè l’aixeta de la cuina degota.

-A mi no em molesta el soroll- li diu completament entregat ja al mal funcionament de les coses.
-Però l’aigua és molt cara -diu ella.
-Posem una gerra a sota i l’aprofitem per beure.

Comproven que la gerra triga dos dies a omplir-se, de manera que no resulta gaire pesat ocupar-se’n. Disfruten, en canvi, d’un toc toc continu que fa molta companyia mentre es cuina.

Després de menjar, s’asseuen davant la tele.

-Ara, per ser feliços del tot -diu en veu alta- només falta que surtin unes ratlles a la pantalla.

La seva dona el mira amb estranyesa, però ell creu que en el fons l’entén.