A l’estiu, les terrasses dels bars bullen de gent prenent cervesa. Però a la Barcelona del segle XIX la visió era molt diferent. Per començar, si bé en aquells temps la cervesa no era un producte impossible de trobar, pocs locals en servien. Es té constància que l’any 1806, un tal Felip Costa regentava un local cerveser, més anecdòtic que habitual. Ara bé, les coses canviarien, i molt, amb l’arribada de dos nois alsacians a Barcelona.

El primer que va aterrar va ser en Louis, que amb vint-i-un anys va deixar la seva Alsàcia natal per instal·lar-se a Barcelona. Durant un temps va treballar en una petita cerveseria del Raval, però el 1856 ja va obrir el seu propi local al carrer del Portal de Santa Madrona. En tan sols sis anys va haver de traslladar-se a un local més gran de la ronda de Sant Antoni. En Louis ja no en tenia prou amb un bar, i va obrir la seva pròpia fàbrica de cervesa. I així fou com Louis Moritz va engegar el motor de la indústria cervesera catalana.

Negoci crida negoci. I segurament això és el que el 1871 va empènyer l’August, també alsacià, a destorbar la tranquil·litat pionera de Moritz. Rondava els vint-i-vuit anys i de seguida va obrir la cerveseria Gambrinus, a l’inic de la Rambla. El cartell estava escrit en francès, alemany i anglès. Després va passar per un nou bar al carrer de Viladomat i de fundar, el 1876, una empresa amb totes les de la llei, l’August va anar al carrer de Rosselló on va obrir una gran fàbrica de cervesa, l’any 1905. Aquest August no era cap altre que August Kuentzmann Damm.

A casa nostra, una de les marques més nostàlgiques de Damm és la Xibeca, que va sortir al mercat l’any 1968 (ara fa 56 anys) per intentar desbancar el vi de taula. Xibeca vol dir “òliba” en català i, de fet, si agafeu una ampolla, a l’etiqueta de la cervesa en surt una de dibuixada. En l’apartat dret de l’ampolla hi ha un cercle amb una òliba dins i al voltant una llegenda dins un cercle on diu “XIBECA DAMMM CERVESA SUAU”. L’ampolla d’un litre, popularment es va conèixer com a Xibeca, ja que la forma recordava l’ombra de la bruixa. Finalment DAMM va adoptar aquest nom per denominar-la. Però a Catalunya ja feia molts anys que les cerveses d’un litre es coneixien com a xibeques; concretament, des com a mínim els anys vint del segle XX. Així, per exemple, en un reportatge del periodista Paco Madrid publicat el 22 d’octubre de 1925 a El Escándalo, mentre explica que un tatuador està ensenyant un dibuix al reporter, llegim: “Xano Pintó se ha bebida toda la sibeca y me enseña el dibujo aludido (...)” Fins i tot hi havia una dita que ara és difícil de sentir: “No siguis xibeca”, referint-se al fet que la persona en qüestió no fos ximpleta. Una mostra del refrany la trobem al setmanari Un tros de paper del 19 de setembre del 1866:

-Vegin si és ben preocupat el senyor Baldiri, que aquet dia se’n va anar a la fonda, perquè va veurer que éram tretze a taula.
-¡Ca, home, ca! ¡No siguis tan sibeca! Lo senyor Baldiri se’n va anar perquè éram tretze y ab prou feynas hi havia menjar per deu.